Ves al contingut principal

EL COS QUE CALLA



Hi ha cossos que broden
les juxtaposicions.
Retallen subjectes el·líptics,
amb comes ensucrades
se mengen els verbs copulatius
i tasten, elegants, els complements
circumstancials. El paisatge del discurs
és una vall irlandesa,
còmplice de silencis,
que es vessa, poc verge,
en el meu escot.
La pell escriu, llèpola,
en la distància més difícil:
la boca dels incendis.

Hi ha cossos com salzes,
amatents a la remor en l'aigua.

Cal llegir en el cos que calla.

Tinc les muses a ple rendiment. La culpa és d'uns versos molt interessants, que donaré a conéixer a la Tardoral Poètica. Si veniu, veureu quina forma tenen ;0)



Comentaris

  1. M'agradaria molt anar-hi, però no m'és possible fer-ho.
    :-((

    ResponElimina
  2. Caram, nena, ja tinc ganes de sentir-los!

    ResponElimina
  3. JP, xato, llegirem Estellés per a tu, les Horacianes, el poema dedicat al pa i al pebrot escalivat, a la secció oberta del recital.
    Jo també voldria conéixe't. Ais... Petons!!

    ResponElimina
  4. GLO: Tot arribarà. Primer he de fer contactes amb els/les interessades. Caviar, cava, xocolata negra :D

    ResponElimina
  5. Tenen bona pinta i segurament tindran millor tast...què ens faràs un recull pels que no podem ser-hi???

    Anirà tot molt bé!!

    Una aferrada.



    ResponElimina
  6. Si m'escriviu al correu electrònic del meu perfil, us els faré arribar mitjantçant lo Gemeil. I encantada de fer-ho!!

    Abraçades amb motxilla i retoladors :0)

    ResponElimina
  7. M'agrada que intercalis paraules de la gramàtica en els teus poemes. Dóna molt de si generalment.

    ResponElimina
  8. "Cal llegir en el cos que calla"
    M'encanta!

    ResponElimina
  9. Jo utilitzo molt les comes ensucrades, quan escric...

    ResponElimina
  10. Cantireta, sí que vinc! Ja tinc ganes que arribi el dia 21 per poder-vos fer una abraçada i tastar aquestes delícies poètiques que comentes més amunt.
    Quina entrada a la tardor més bonica que ens espera! Una abraçada i a reveure!

    ResponElimina
  11. A TOTS: espero estar a l'alçada dels versos tan tendres i emocionants que em regaleu. Gràcies!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars

PUBLIQUEM, QUE SÍ!

Què volen les dones?

HOMENATGE A J.V. FOIX