S'ha produït un error en aquest gadget

dissabte, 8 de setembre de 2012

EL RELLOTGE DE LA PARAULA



"No res, no diu, no dic."
Els passadissos del silenci
obren vies a la sang,
i drenen el dolor. Incolor.
Faci'm un lloc al llit,
diu la malaltia,
i ara pensa que aquest membre
adolorit, tumefacte,
encara et serveix.
Camina, sigues viu.

La silueta del blanc
es perfila a la finestra.
Cau la memòria
en el rellotge de la paraula,
i ja hem callat abans,
però ens cal explicar-nos
què vam dir abans de la peresa forçada,
abans de saber que t'estimo tant.

El meu pare està sent valent. Li han obert el genoll dret per posar-li una pròtesi. Aquest poema és per a ell, inspirat per una cita de nanis kru al bloc del Sr. Tinc. El senyor que toca el piano es diu Rob Costlow. Gràcies pare, ens fas l'estança a l'hospital molt menys silenciosa gràcies a les teves paraules.


18 comentaris:

  1. Molts ànims per a ton pare i per a tu.
    Una abraçada forta!

    ResponElimina
  2. En sortirà bé, al meu pare també li varen fer. Són d´una altra pasta i les paraules, la companyia i el teu amor ho faràn més fàcil. Ànims!

    Aplaudeixo el gust musical ;)

    Una aferradeta.

    ResponElimina
  3. ben segur que en sortirà bé. L'amor també és un bàlsam que ajuda a tancar ferides. Molts ànims al teu pare.

    Una abraçada.

    ResponElimina
  4. A la meva mare ja n'hi han posades dues, de pròtesis. I ha anat tot bé. El poema m'ha encantat. Com tots.

    Cuida't molt, preciosa, i que no sigui res. Un petó!

    ResponElimina
  5. Se que estàs molt orgullosa de l'última estrofa i no li diràs a ningú.

    ResponElimina
  6. LLig -li el poema, de segur que li agradarà saber els teus sentiments. Són moments on tot s'intensifica, dolor, emooció... i que uneixen molt més del que sembla. Crec que és per això que diem que no hi ha mal que no sia ben emprat.

    Una abraçada i molts ànims!!!

    ResponElimina
  7. Molts ànims pel teu pare, suposo que pel que està passant no és massa divertit. Però si entre tots esteu animats, millor.

    ResponElimina
  8. Molts ànims!! la mare porta dues pròtesis, una a cada genoll. La recuperació és lenta, de fet, aviat farà un any de la segona i encara està fent recuperació i li costa.

    Ja veuràs que la seva força el farà anar millorant.

    un petó!

    ResponElimina
  9. A mi m'han operat 9 vegades de la pota dreta i encara soc viu tot i que m'esforço molt en transpassar. O potser transcendir. Que no és ben be lo mateix Oi? Això de les pròtessis ho tenen molt apamat Cantireta Avui en dia la Cirugia es lo més fiable de la Medicina.

    ResponElimina
  10. Molts ànims per a tu i per al teu pare, Cantireta. Allà on els llaços de l'amor són autèntics, no hi ha cap entrebanc que no tingui cura. Una forta abraçada!

    ResponElimina
  11. Segur que li fan perfecte, en saben molt els metges d'avui. Que bell aquest poema que li dediques, això cura més que mil pròtesis! una abraçadota :)

    ResponElimina
  12. Jo el meu pare me l'estimo més que ningú al món, si li passés això m'entristiria, tot i que no ha de ser tan trist.

    ResponElimina
  13. Bentrobada.
    Un honor poder servir-te i a més per tal proposit .
    Molta salut i alegria per a tu i els teus.

    Una abraçada .

    ResponElimina
  14. és preciós montse, quan els sentiments brollen de tan endins...

    el meu suport, que vagi tot molt bé

    abraçadetes
    joan

    ResponElimina
  15. A TOTS: ja camina amb crosses. Però el camí fins al carrer és llarg i difícil. Gràcies pels ànims.

    ResponElimina

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!