S'ha produït un error en aquest gadget

dimecres, 26 de setembre de 2012

PROMET-ME

Potser és la tardor que ja s'ha instal·lat al meu cor. Minven les hores de sol. S'amaga la pell lluent i suau als ulls dels altres. S'apaga la morenor i la cara colrada esdevé pàl·lida. Però les promeses no cauen dels arbres, com les fulles mortes. Aquesta és espectacular, tendra, sincera i emotiva. La canta en Ben Howard.  





I troba'm allà, ramells de flors, esperem entre les hores del fred
l'hivern udolarà a les parets, i ensorrarà les portes del temps

Recer mentre hi anem

I promet-me això: només m'esperaràs a mi, poruga dels braços solitaris

Arran, ben per sota de les paraules

Potser, només potser tornaré a casa.

Qui sóc jo, estimada,  per a tu?
Qui sóc jo?
Qui t'explicarà les meves històries?
Qui sóc jo ?

Qui sóc jo per a tu?
Qui sóc jo?
Podria ser un fardell amb el temps, solitari?
Qui sóc jo per a tu?

Qui sóc jo, estimada, per a tu?
Qui sóc jo?
Seré un fardell

Qui sóc jo, estimada, per a tu?
Qui sóc jo?

Vinc sol fins aquí.
Vinc sol fins aquí.

Traducció de l'anglès de Montserrat Aloy i Roca





14 comentaris:

  1. "I promet-me això: només m'esperaràs a mi." És possible dedicar tota una vida a esperar algú? Saber que encara que la vida et porti lluny o coneguis a centenars de persones sempre l'esperaràs? Fins aviat!

    ResponElimina
  2. A mi més que una promesa m'ha semblat una pregunta. :)

    Qui sóc jo, estimada, per a tu?

    Una pregunta que crec que tots ens fem molt i molts cops i que poques vegades ens responen ben bé de veritat.

    La tardor avança poc a poc... és ben bonica en el vol de les fulles.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Potser el silenci és dins seu :)

      Sí, llàstima de bolets...

      Elimina
  3. Et prometo que m'ha encantat el que has escrit, encara que no sigui en versió original!
    Ptons gegants!!

    ResponElimina
  4. Hi ha promeses que ensorren les portes del temps, és preciosa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si tan sols fossin veritat, oi?
      És maca, la cançó :0)

      Elimina
  5. Malenconia de tardor, Cantireta?
    Les promeses, tot i que siguin sinceres, no sempre s'arriben a acomplir, la vida posa paranys...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Però ens queda la paraula. Almenys en això la vida ens guarda.
      Petons.

      Elimina
  6. Però hi ha promeses que mai es compleixen i preguntes que no tenen resposta...Suposo que és la lletra d'aquesta cançó. Bonica lletra acompanyada d'una agradable música...I ves per on, el camí nocturn del vídeo, m'ha recordat els de Corró!!!
    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ai, Corró. Quina vocal més llarga, la d'aquest nom.
      Gràcies, preciosa. Petons.

      Elimina

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!