Ves al contingut principal

SÓC ESTELLÉS (D'UNA PÀTRIA)

Estellés diria, si fos viu:


diria catalunya 
diria molt poc més 
acariciaria amb els dits la terrosa cal.ligrafia 
 
tant si vostè ho permet  o com si no 
aquest és el meu lloc 
aquest és el meu lloc i el lloc dels meus  



Jo dic:

Com les estelles d'una soca
esberlada per un llamp,
conservo encara l'essència de la fusta,
i amaro la tija i el verd de saba
i em ploro, abatuda,
esperant la flama ardent
que naix, amb el foc, dins meu,
en cada cop de destral,
en cada tascó del meu tronc noble,
de l'ombra que aplegava
la pàtria dels homes lliures.

Breu homenatge a les paraules d'Estellés, i a la seva figura poètica i humana.



Comentaris

  1. Vicent Andrés Estellés era ... molt gran!

    "És el desig del riu, i el llençol, i la brossa.
    És un instint de pàtria. És el desig de l'arbre
    i del cel, i del cànter, i el pitxer, i l'argila ... "

    Bona nit Cantireta.

    ResponElimina
  2. Jo, verge com l'Estellés, aplaudeixo els teus bells mots...clac,clac, clac!

    ResponElimina
  3. Encertat homenatge a un dels GRANS de la poesia catalana!
    Molt bé, Cantireta!

    ResponElimina
  4. :0) Somric de contenta de que us agradi. Moltes gràcies!!

    ResponElimina
  5. Preciós, preciós, preciós.
    L'homenatge i, sobretot, el poema!
    :)

    ResponElimina
  6. De l'Estellés he llegit el llibre de meravelles, i l'hotel París, després de molts poemes que he sentit recitar a la plaça de la Verge de València, la plaça de la "Geperudeta" i ell deia que no sabia llegir els seus poemes i no volia comentar-los però mira, m'a qu'han donat! que diem ací.

    Una abraçada des de València i des de la Burjassot de l'Estellés.

    Vicent

    ResponElimina
  7. Un bonic homenatge, m'hi afegeixo...

    ResponElimina
  8. Un homenatge molt bonic!!! De segur, que sí, que diria tot això!!!

    ResponElimina
  9. Sou molt amables. M'enorgulleix que sigueu els meus seguidors!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars

PUBLIQUEM, QUE SÍ!

Què volen les dones?

HOMENATGE A J.V. FOIX