S'ha produït un error en aquest gadget

dilluns, 19 de novembre de 2012

LA VERTICAL DEL BALCÓ



Hi ha una geometria grisa
que esmussa els angles
de la claror meridiana.
La vertical del balcó
es tanca, i es flexiona
en nombre escàs, finit...
Sembla contradir-se al terrat,
allà on la vida pren vol
i s'engalana de colors,
de pell viva i resplendent.

Hi ha una geografia grisa
en aquest poble sense mercat
ni teatre aparent de llums i ceres.
Som avars de la terra i el pinyol,
de l'essència que ens escalfa.

I els tractors toquen a sopar...


24 comentaris:

  1. Cantireta cada dia m'agrades més!!! "els tractors toquen a sopar..."

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tu també. Tot el que cantes és maco...

      Petonets.

      Elimina
  2. He tancat els ulls i he vist el poble amb els tractors i tot...
    No havia reflexionat mai sobre la supremacia del terrat, enfront dels balcons...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Als terrats hom pot ser un/a mateix/a, fins i tot estenent la roba... ;)

      Petons.

      Elimina
  3. M'agrada molt Cantireta. Es nota que és sortit de les entranyes dels trossos, els tractors i els lladrucs dels gossos. I els padrins, ai els padrins, veient la vida passar després d'haver-se fets farts de treballar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi ha gent amb qui saludar-se és com mirar-se al mirall. Malament el dia en què la veu no et retorna el cop de cap...

      Una abraçada!!

      Elimina
  4. Sort em tenim de les terrases i els patis asoleats i plens de verdors per asseure amb els avis. Ditxosos qui encara ho podem fer aixi.
    Els grisos prene color i els angles no ens fan feredat.

    Trebellar per viure , no a l´enreves. Ara gracies a ells noltros nopassam tanta pena.Ara entenc als meus pares , quan jo també em som .


    Gracies per recordar-nos -ho de tant bella manera.

    Una abraçada ben forta ( amb carinyu )

    ResponElimina
    Respostes
    1. Somric de tan belles paraules. M'arribes al moll de l'os.

      Un petó ben sonor: MUACS!!

      Elimina
  5. Tan de bo fora millor en poesia per poder apreciar-te perquè es nota que tens força, bellesa i compàs.

    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, preciosa. Tu també en tens, no ho dubtis mai (ni deixis que te'n facin dubtar)

      Un petó!

      Elimina
  6. OOOOOoh!
    Garratibada m'has deixa't, quin poema tan autentic, tan visual. Sense veure'l em sembla que ja conec el teu poble.
    Petons!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Verdú és el poble i les afores. L'escorça i la saba.

      Petons!!

      Elimina
  7. Hi toquen! I tant que sí. I en sóc testimoni.

    ResponElimina
  8. Hi ha quelcom a les finestres que no s'hi troba als terrats és a dir a les ciutats i és l'ànima, l'ànima dels pobles, jo quan vaig o em passe per Gandia trobe que la gent és més sana mentalment, i tot i que València, com a mediterrània no té encara un enfolliment del gaudi exagerat, a Gandia la tranquil·litat és molt major, és un poble i si em passe per Daimús, un barri-poble de Gandia encara més...


    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. En els pobles les persones se troben i es torben, i escriuen coses com les que escriu Margarit.

      I pensem que només Nova York val la pena...

      Elimina
  9. Diu molt de la terra tot això. És una visió que s'ha de viure, però llegint-te gairebé és viu i es veu.
    Unes metàfores estupendes, molt de la terra, molt autèntiques.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Als que em llegeixen i tenen l'estimació de deixar-me molletes, els agraeixo les metàfores amb versos. Properament.

      Elimina
  10. Hola Cantireta,

    sí que hi aniré a la trobada de Barcelona de dissabte.
    Si cal concretar més ja m'enviareu algun correu.

    Darrere la geometria grisa de Barcelona, hi ha un munt de petjades per gaudir.

    Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Rafel, Barcelona és meravellosa. Sempre em deixa bocabadada.

      Una abraçada ben forta!!

      Elimina
  11. Els que no tenim poble ni lligams amb la terra al llegir poemes com aquest ens sentim extraterrestres...

    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo me'n sento a la ciutat, quan veig com agafeu el metro sense despentinar-vos ;)

      Petons!

      Elimina
  12. alegria desborada amb la teva tornada al bogardisme.

    pots enviar en un comentari un enllaç que porti a la teva foto o imatge de referència. Posarem bufanda. No ens deixis.

    ResponElimina

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!