EX CURSUM
 |
| L'ull que trascendeix la realitat |
Dalt, amb mans elevades
com a ofrena a l'impossible,
viatja el món sense paraules,
com ombra que trascendeix la reixa.
En cadira d'ACER, amb o sense mots
que emocionin, obre els ulls.
Obre els teus. Sigues
mà, braç, cama. Vehicle.
I sigues cor, ample,
per a cuidar de l'ànima.
La dels quiets que et fiten.
La pel·lícula abans de la química.
I et traspassen...
Fereixen d'amor.
Pd. El tresor masculí de casa, el petit, se n'ha anat d'excursió de 2 nits amb l'escola. És tot un esdeveniment que no surtirà a l'Hola, però és una mostra del coratge del seu àngel de la guarda a l'escola, i del mestre, i dels seus companys, que se l'estimen com si fos un germà...Gràcies, i sigues feliç, fill.
Muy bonito, que lo disfrute.
ResponEliminaSaludos
Ell somriu, content de saber que parlo d'ell, i que l'estimem. "Carpe diem", oi?
EliminaPetons.
Que sigui feliç, bonic! I tu també, marona, sigues feliç!
ResponEliminaAra que sé que aviat li podré dedicar un altre llibre, encara més :0)
EliminaÉs magnífic aquest poema, m'agrada sobretot quan diu " I sigues cor, ample, per a cuidar de l'ànima". El teu petit ho és, tal com la mare que li regala aquests tresors. Un petó molt gran!!!
ResponEliminaTé una samarreta que li va comprar la seva mare. Hi posa: "Kiss me, I'm famous" :DD
Eliminaho serà i patirà molt menys que tu
ResponEliminaI me dirà "Ja'tà" per a que no plori més, ;)
EliminaUn poema preciós. Hi ha un sentiment immens! Una abraçada.
ResponEliminaCriar fills com els meus porta a aquestes conclusions. Abraçades amb capuccino :0)
Eliminai del silenci
ResponEliminaque creus
hi creuen rius,
cabals amples,
ferotges,
intuitius,
plens de mi
per tu,
mare.
:******
Elimina(cauen petons
cap a la gravetat
de saber que ets imant
de versos)
Ets un solet, darling!
Ferides d´amor. De tot cor que disfruti i disfrutin tots amb ell d´aquesta excursió . Disfruta tu del seu goig .Crec, se que l´amor ( aqui ho demostres ) es inmensament més gros que el patiment.
ResponEliminasalut i amor . Per a tu i els teus.
:0) amb petons. I regalèssia. I més :0)
EliminaQue siga feliç. És el millor que podem desitjar als fills, que siguen feliços.
ResponEliminaI nosaltres ser capaces de no fer-nos mal en la felicitat que duu al plor...
EliminaMolt bé el poema. Motius per pensar.
ResponEliminaPel que fa al fillet, les mares voldríem tenir uns braços tan amples que protegissin tots els camins dels fills. I no és així. Ells no sé si ho saben.
Ell crec que sí. Quan em diu "Tete" i m'abraça... :0)
EliminaSort que a les colònies sempre hi ha àngels de la guarda que vetllen pels infants...És bo que aprenguin de petits a ser solidaris i a donar la mà als companys, quan els camins són pedregosos...
ResponEliminaJo també desitjo que sigui un nen feliç.
Petonets.
^0^ ^0^ i petons, amb ales i sucre.
EliminaQue bonic! Que emocionant!
ResponEliminaUn petó molt fort al Lluc i a la seva mare!
(Al pare i a la germana també)
:*****
EliminaPreciós poema, Montse. Obrir els ulls!... tot passa pel seu davant i hi veiem encara que els tanquem. Mirar, millor que veure només.
ResponEliminaUn petó al Lluc i a tú.
Gràcies... Una super abraçada amb xocolata desfeta per a tu, també!!
EliminaUn poema molt maco i emocionant, Montse. Segur que el teu fill s'ho va passar d'allò més bé.
ResponEliminaPetons.
S'agraeix molt el comentari, David. El vam trobar a faltar, mira si fa poc soroll...
EliminaVa tornar rialler i emocionat.
Petons, maco!!