DRECERA DE CANTONADES
Hi ha una passa exànime
sota la llamborda cega
d'aquest vespre tan amorós.
Hi ha un vers equànime
que espera la senectut
de la teva mà en la meva...
Hi ha un cel cert i espars
en tota cintura compartida
que ara es vessarà en calor.
Cau el carrer sobre un niu
de dents rialleres.
Drecera de cantonades.
Cal saber si entre cantonades volem prendre drecera
ResponEliminapotser el camí més llarg és el que cal prendre
i sota les llambordes cegues hi trobem....
la pltja
salut, canti...nada
Sospiro... sota les pedres hi ha versos encesos.
EliminaSalut, i un petó!
Veig que segueixes en forma, poeta!
ResponEliminaLes meves abdominals estan farcides d'endecasíl·labs. ;D
EliminaFot-li , fins baix ; en deim per terres humides.
ResponEliminaLa gloria sia pels tossuts. ( jo ja m´entenc ).
salut i amor.
I és que algunes cantonades s'entossudeixen en perdre vianants... ;)
EliminaSalut i petons (a grapats per als amics).
L'amor no té edat, i m'ha recordat també aquest "cau el carrer sobre un niu de dents rialleres" aquelles línies del poeta català Salvador Espriu en la seua novel·la "Laia" amb la cantinela dels nois al carrer, dels xiquets al carrer.
ResponEliminaM'ha agradat, sensualitat, bellesa, vellesa, joventut, jocs, etc. Tot en el mateix poema.
Una abraçada
Vicent
Geografies que predisposen al somriure còmplice...
EliminaPetons.
Dents rialleres només les veig en els nens petits.
ResponEliminaPetons.
Doncs jo, que sóc com una nena gran, somric molt. Diuen que l'encomano ;)
EliminaPetons.
Un vespre molt amorós, d'un amor tardorenc... la teva mà en la meva!
ResponEliminaPetonets.
Amor a totes les edats, Roser. La tardor, a les fulles, als àlbums. Mai al cor.
EliminaPetons!
Drecera som,
ResponEliminasorruts intrèpids,
amb l´adreça
tatuada
en alguns noms
I és que tots els carrers
Eliminaduen als versos més sincers,
els que surten de les boques
dels incendis en què crema la vida...
Un petonàs!!