Passa al contingut principal

BES ÀVID DE VIDA



Si el món comença 
en els cossos que s'estimen,
caldrà estirar el temps 
per a fer-lo etern en el bes,
encara que coix, lent, perseverant,
fent borra del boig pedant,
pel bescoll ens acabi seduïnt, i ens atrapi
la primera llum de la gènesi incerta
de ser humans i per tant mutables en la caverna...

I si el món acaba
en els cossos estimant-se,
que s'estimbin malucs avall,
que el món s'enfosqueixi
i els deixi recomençar
 la línia del temps que es perfila,
en vers, saba, bes àvid de vida.
 

Comentaris

  1. ufff. Més que precios.

    Imperfectes i caparruts ,mutam la rabia en amor, la vida en poesia.

    Gràcies pel teu coratge. Petons sincers , de totcor.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ahir, a la trobada, vaig pensar en tu. En tots els que m'hagués agradat abraçar. Coratge. I el que faci falta.

      Petons.

      PD. A la propera, sí? ;))

      Elimina
  2. I recomençar
    amb la indecent sensatesa
    dels somiadors
    que insisteixen
    en creure
    que qualsevol bes,
    per més lluny que estigui,
    és possible

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per això el cervell és l'agent de viatges més fiable que se coneix: bo, barat i bes (ais, que això no pertoca..., bell, sí, bell) ;)

      Petons, eixeridíssim!

      Elimina
  3. Eternament recomençarem l'idèntic i allò diferent, en totes les combinacions possibles i infinites triades per nosaltres i la nostra llibertat, el bes serà etern, i l'amor de pare, d'estimat/da, d'amic, de company, d'amant també serà etern, perquè estem premiats i condemnats i viure eternament en totes les direccions d'allò existent.

    Vicent

    ResponElimina
  4. Un bes etern com el temps...mentre passa la vida.
    Petonets.

    ResponElimina
  5. "I besa'm de besos la boca, de besos d'incendi...." (Viladot)
    "I besa'm senyor amb els besos de ta boca" (Càntic dels Càntics)

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada més la primera cita ;)

      Un petó, savi de la música!

      Elimina
  6. Preciós Cantireta...
    Besades

    PS: I gràcies pel poema del banc d'altura ;o)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Intento fer-li un estoig adient... diuen que un llibre serviria ;)

      Besades, homenàs!

      Elimina
  7. Això que s'estimbin malucs avall, m'ha encantat. Molt bo!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. ÉS que hi ha cingles de carn molt adients... ;)

      Senquiu, darling!!

      Elimina
  8. Nena, tinc espatllada la calefacció, però quasi que no em fa falta!
    ;D

    ResponElimina
    Respostes
    1. Al proper hi afegiré un verset amb calefactor per convexió, que també farà l'efecte ;D

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars