S'ASSEMBLARAN A TU
 |
| d'aquest home fantàstic |
La meva apreciada Alexandra Grebennikova ha deixat petja en la meva memòria amb una entrada brillant, que us recomano vivament. L'última frase m'ha inspirat aquest poema.
S'ASSEMBLARAN A TU
Aquest nom em sotja.
D'esquitllentes
es cola pels dits dels lloms
dels diccionaris, i amb les acepcions
intercala a. per arribar a port
i d. si és degoteig de sal
a la pell i a la sorra...
I als miralls canvia
la fesomia tan estimada,
i l'estimba,
i la fa seva, i hi plora.
I saps? Els bassals
fan caleidoscopis de la memòria.
Tampoc li cal crosses,
és ben vertical i digna.
NO diuen t'estimo:
ho senten, endins, en cada lletra,
perquè totes les cares del món
s'assemblaran a TU,
un cop t'hi emmirallis.
Gràcies Cantireta. Gràcies pels bassals que fan caleidoscopis de la memòria ben vertical i digna. La bona. La vertadera. Una abraçada molt gran.
ResponEliminaVertical, digna, perquè així em van plantar a la terra que em dóna nom. I vertadera perquè cal ser sensat i generós amb la terra, encara que sigui de secà.
EliminaUna abraçada enorme i un petonàs, preciosa!
Em sembla inevitable... que s'assemblin a un tu, al nom que sigui que a cadascú ens sotja. I és bo que sigui així, i que la memòria segueixi, calidoscòpica i digna!
ResponEliminaBon dia i una abraçada, cantireta
I és que aquesta memòria potser no tingui una gran forma física, però és tan digna que alguns s'haurien d'avergonyir de presumir de la seva alçada... metafòrica, sempre ;)
EliminaPetons, maca!!
Ho sento, endins, en cada lletra que escrius! Que bonic, Cantireta :))
ResponEliminaSentir... i desvetllar-se!
EliminaGràcies! :0)
Calla i sotja ( dita ben menorquina i amb la qual hi practic l´insubmissió si es impossat.Si es referit a pedants i altres catamatins i bufaxeremies , ho trob necesari i imperatiu ).
ResponEliminaHe hagut de cercar qualque paraula al diccionari , a més d´enriquir l´anima , aquest poema enriqueix el cervell.
Em podriem fer un atesis d´aquest poema ...si no t´arriba d´una manera ho fa d´una latra. Genial.
Una bessada. ( creus que arriberem a port? supos que aquets bloc convindrem que en pot esser un . seguesc navegant . ;) ).
Em fas feliç amb el que em dius. Celebro que estiguis navegant pel bloc, i sobretot que trobis tot el que hi venies a buscar.
EliminaUna abraçada, i passa sovint, que si no et posaré falta! ;)
Cantireta, no et trenquis, conserva el misteri del quevols dir i no dius.M'agrada. Manel
ResponEliminaGràcies, Manel, per passar per casa meva. Ho procuraré ;)
Elimina"Totes les cares del món s'assemblaran a tu, un cop t'hi emmirallis"...Un eco de rostres.
ResponEliminaI és que, a cops, veure't en l'altre és tan alliberador... com si la veu es tornés carícia en ser retornada.
EliminaPetons.
Vertical que no altiu.
ResponEliminaLes paraules calen i "calen"
Preciós i misteriós poema.
Un petó.
Gràcies per les teves imatges, maco.
EliminaUn altre, que val per dos!