150 GRAMS DE FELICITAT
Barreja dilluns i desigs. I mira cors en papers d'estrassa. Els olora a l'obrador. Són rodons, coberts de xocolata. Són intensos, cruixents. Són com els seus petons. I es llepa els dits, somriu, es frega les mans i els compta: un, dos, tres, quatre...fins a fer 150 grams de felicitat. I continua comptant, ara les engrunes, com quan et dónes les puntes dels dits en lloc de les mans i passeges pel carrer, i et somrius perquè sí...
Anar pel carrer i somriure perquè sí, és fantàstic!
ResponEliminaQueda com a DisneyWorld, però sembla que sempre sigui capvespre ;)
EliminaSon com petons de xicolata?
ResponEliminaAl 90% de cacau! ;D
Eliminatenir la felicitat a la punta.........dels dits
ResponEliminaHi ha dígits absolutament imprescindibles ;D
Eliminaguarda'm 50 grams, porfa !!!! :-)
ResponEliminajoan
Fet :-)!!
EliminaEl menjar pot ser una gran eina per la felicitat, així ho sabien mon pare, que va menjar-se la guerra civil i els nostres iaos parlant genèricament, i és que quan hi ha fam no hi ha pa dur.
ResponEliminaVicent
Menges delicades, que petites donen molta felicitat... I grans records ;)
EliminaAbraçada!
M'agrada més el salat però haig de reconèixer que té molt bona pinta.
ResponEliminaPetons.
L'olor és indescriptible, Xavi. ;D
EliminaPetons rodons.
Que dolços els petons cruixents coberts de xocolata...Potser 50 grams de felicitat ja m'estaran bé...
ResponEliminaEquivalen a 3 galetes, si vols saber de quina quantitat mesurada de felicitat parlem ;D
EliminaVersos amb tinta de xocolata damunt la pasta fullada.
ResponEliminaWOW!! Veig que continues inspirada... Què maco, nena!!
EliminaSenkiu!
Mmmmm!
ResponEliminaLa felicitat s'ha d'aprofitar. Fins l'ultima engruna...
La felicitat és fugissera, però sovint ens en queda la flaire. Cal estar a l'aguait, doncs...
Elimina