Cantireta a Bar-cel-ona (3ª part i final)

("Jo ja t'ho deia, que aquesta dona té un aire despectiu..." "Sí, és que potser va mal f(arga)da..." "Vet a saber, a simple vista és molt difícil de predir, potser en una altra vida va ser la Rottenmeier...")

Ei!! Vosaltres per aquí!! :D Bé, doncs ja estem davant de l'ATN. Si fem recompte del que tenim, són els següents ítems, a saber:

1. La bufeta plena.
2. L'estómac buit.
3. El cap ple de pardals poesia.
4. Lo Mon-cat i senyora, fent un cigarro (cadascú el seu... crec)
5. La Montse Bote, esperant l'altra Montse, o sigui, servidora
6. Un dinar del qual no en sabíem ré (ni els antecedents policials...)
7. Butllofes als peus.
8. 10€ menys a la butxaca.
9. Suor a les aixelles, lo front i lo bigotet.
10. Verborrea acusada i imparable.


Servidora, en veure lo Mon-cat, quasi cau a terra. Lo meu ídol!! Tan gran com en Messi, però de la fotografia!! (Té uns ulls preciosos, ho sabíeu?) I l'acompanya la Montse, que és la factòtum d'un collaret molt interessant (la padrina de l'anunci dels congelats diu el mateix, quan li anomenen el gènero... hehehe) que properament me veureu posat, si teniu ganes de repetir (Dententes, dentetes....). Bé, potser que entréssom al restaurant, no? Encara ens hauran de plegar, i la senyora mal f(arga)da no crec que ens faci LO BOCA A BOCA....

Boca oberta (16€ lo dinar)

 

I ara ja entrem a l'apoteosi culinària, a l'Adrianisme barceloní... a les exèquies de la gana, la fam i la misèria estomacal. Com en tot dinar que se prècio, tinim dos bàndols: els de la finestra, i els que se'ls miren. Cap dels dos podrà anar al lavabo un cop començat lo banquet, ja que igual s'organitza una revolta, perquè caldrà fer aixecar (lo puny no, hòmens!!) el cul de la cadira: som 20 persones capiculades, compartint suor, caspa i saliva... i no som al M-E-T-R-O!!

Mos de mon-cat, amb flaire inclosa ;)

El primer plat ( a triar entre 4 ) consistia en consolar-se amb la visió trista d'unes mongetes escindides (de què ens sona això??) sobre un llit d'una cosa que semblava ser l'acompanyament.... La Gerònima es va esglaiar. Cada cop que hi clavava forquillada comptava per a ella mateixa el preu del plat. El +1, molt amatent, li va deixar tastar amb generositat els 20 i pocs "penne rigate" que tenien bona pinta i millor gust. Algú va demanar-se la sopa de ceba, que feia honor al seu nom. Potser hi havia alguna cosa més... passem al segon. Lo peix va ser la tònica general, mentre que alguns es decantaven per un filet de vedella que calia ser mostegat amb cura i parsimònia. Postres: flam de llet o pa de pessic emborratxat. Cafè? Oi tant, almenys alguna cosa forta i directa als neurotransmissors, que telegrafien "Son, mandra, son..." al cos.

Comiats... Sí, van fer mutis per la Rambla. És el que té l'artèria de Barcelona, que duu sang amunt i avall, rega i dóna vida, i sembla la mateixa però no ho és, perquè en cada minut tu també has canviat. La llum és menys forta, ja cal jaqueta, i quedar-se a les cantonades per parlar del món és exposar-se a un costipat. Deixo la Montse i lo Ramon amb la sinyora (snif...snif...). Se'ns acomiada més endavant lo Fra Miquel, les noies també, i en arribar a una plaça la Gerònima també se'ns queda un bocinet de cor. Naltres, Rafel, Glòria i jo, farem de models per al quadre d'en Hopper, i parlem de la vida, de la mort, dels llibres, de llegir i escriure.

Vora les 7 anem xerrant cap a l'Estació del Nord, des d'on tornaré a la terra del LO, als ametllers i oliveres, terra endins, allà on em van plantar. Abraço als amics amb promeses de llibres i visites, de comentaris a la xarxa. Barcelona, des del bus, sembla dividida: l'opulència dels joiers contrasta amb les desenes de botigues tancades, les franquícies xineses, els bars il·luminats amb la tristor de la crisi, les voreres amb gent que no sap què hauria de minvar la pressa, perquè tot arriba. Fins i tot aquest Nadal a mig gas, que no gosa enlluernar-nos...

Dormo el son dels justos, entre el Bruc i Cervera. M'espera el cotxe, ma filla, els pares. Aparco. La llar de foc, i el somriure de benvinguda. "Hola, com ha anat?"

3ª part i final.