CREMO L'ULL
 |
| del bloc de la Maite Salord |
Cremo l'ull dins del ble.
I el ble dins de la llum,
i el cos en el paper
en parla morosament.
I en tot combustible,
com l'ara i l'aquí.
I sempre viceversa.
I sempre viceversa.
Tant et conec com la fosca,
com la nit que he après
a ensinistrar. Com la mà.
Aquest vers il·lumina
la línia del llavi que es fon...
La veritat és que si aprenem a ensinistrar la nit, el cos i el paper ens trobem sempre amb l'U, si vols amb la unió mística amb el tot.
ResponEliminaMolt bon poema, perquè en el fons i amb sentiments inconscients tots ens coneixem i comuniquem, o gairebé tots.
Una abraçada
Vicent
El misticisme que a cops em segresta i em fa escriure així...
EliminaUn petó.
Si pensàrem més en l'u el món funcionaria millor, segurament.
ResponEliminaSer u, sense costures que divideixen.
Eliminal'u ho és tot! i tot és u!
ResponEliminaDins teu el cor i el cervell poden ser u. El gaudi és immens.
EliminaPerò som humans...
Es la tardor o que fa dies he quedat atrapat amb una idea unica . Porser lódi i l´amor forman part d´un amateixa cosa . Em qued però amb la meitat , amb l´escaufor perque la venjança ja sabem que es menja freda.
ResponEliminaSalut i escaufor . Una abraçada.
El meu ble escaufa lluny. Les teves paraules també, sempre.
EliminaUn petó ben sincer.
Em costa d'entendre...
ResponEliminaPotser es una mica críptic o potser soc una mica idiota
Petons.
No, home, mai de la vida, amb aquells poemes teus tan reals... La Cantireta, que se'ns posa mística, i costa de trobar-li la connexió... :0)
EliminaPetons, maco.
S'ha de mirar que el ble cremi bé per aconseguir una bona combustió, sinó els versos no il·luminaran, i la nit serà molt fosca...
ResponEliminaPetonets.
En nits fosques, dues espelmes. La meva i la de l'amor.
EliminaPetons.
Llum que escalfa i que il·lumina...
ResponEliminaGràcies, tot i que de vegades em costa...Però vosaltres dieu, que trobaré el ble, i el refaré...
Elimina