Cantireta a Bar-cel-ona, 1º part

Lo culpable ;)

Són les 6 del matí. "Cantireta... tens trobada...amb lo lavabo... i amb l'Alsina...tanca el despertador...que si s'aixequen, la feinada sirà fer-los adormir... i lo gat..." Temperatura a l'exterior, és a dir, fora del llit: 16'6ºC. Sí, és una hora inhumana per una trobada blocaire. Però és el que té viure a les quimbambes, o sigui, a 130 km de Barçalona, també coneguda pels guiris amb lo nom de Bar-cel-ona. Doncs això, que m'aixeco, etc etc (no voldreu pas més detalls, eh??) i a les 6:50 am estic com un clau a l'estació de busos de Targa (Tàrrega per als forasters), disposada a gastar-me 26'5€ en un bitllet d'anada i tornada. Perquè tornar és vital. Per explicar la peripècia, més que ré.

L'Alsina-Graells, també conegut com a Rufes ;)

Bé, ja són les 9 del matí. Posem a la Cantireta a Barcelona, davant d'un banc molt cèntric i molt pompós, per a trobar-me amb la Glòria. I vet aquí que deixo penyora a la ciutat: me xurimanguen la bufanda més xula que tinc, que cau i passa a altres mans (i potser a una altra vida menys entretinguda que la meva...o sí?). Apa, quina gràcia. Bé, anem a fer un cafè/tallat/entrepà-embolicat-com-els-que-fa-la-mama/suc tret d'una botella de vidre/primera excursió a cal Roca... i mos disposem a travar coneixença BREU però INTENSA amb els éssers humans que no se dixaven veure a la superfície, més que ré perquè estaien tots atapits
al M-E-T-R-O...


(Pausa per a la publicitat, la rentadora, un cafè, una dutxa... un petó o dos... un furgar-se el nas, lo que vulgueu)


Dos estacions més tard, sortim naltres també a la superfície. Barcelona continua tan plena de grafittis com a sota, i amb la quantitat més gran de pixarades de gos/humà que he vist mai per quilòmetre quadrat. I, tris tras tris tras, amb pas decidit tot i l'hora que és, fem cap (=hacemos cabeza) a Las Golondrinas ("i aquest que recita Bécquer, que fa??") amb la companyia singular i molt atractiva de lo Rafel, lo Fra Miquel, la Gerònima + 1, la Sílvia, l'Helena, la Glòria i servidora, que no callarà en tot el dia ni que la subornin.

Lo Mar... OHHHHH!!!

A l'hora assenyalada (veieu aquest enllaç) apareix un xicot molt decidit, que ens farà de guia per la ruta literària dels poetes que han parlat de Barcelona. Comencem pel port, amb l'estàtua d'en Joan Salvat-Papasseit, i la lectura del seu poema, "Nocturn per a acordió". M'esgarrifo de tanta bellesa, del dia que ens fa, dels amics al meu voltant. I penso: "Quina felicitat, quina gran sort, quina meravella saber-se viva per gaudir de moments com aquests...". Recitava la Glòria, sabeu? Una passejada de 3 hores entre Salvat-Papasseit, Guimerà, Pere Quart, Joan Brossa, Maragall, Russinyol.... amb l'alternança entre comentaris nostres, l'experta i molt entretinguda visió de la literatura i la història del nostre guia, i la recitació de poemes per part de tots, amb aplaudiments inclosos. També vam haver de fer pauses, clar... és el que té caminar tant, que fa funcionar la bufeta a tutiplén...

Fi de la primera part.