UN GUIÓ AL BOSC
 |
| vistes del bosc ;) |
Van posar un guió al bosc.
Un enllaç horitzontal
en què fer-se amants.
Una línia entre el bosc
i el cos, i la B del bes.
Sense baranes,
per escapar del capvespre
amb els gafets del silenci.
I tot, tan vertical,
els sorprenia per eròtic.
I s'hi arboraven,
i es calaven foc...
Com dits fent camins
a les cames. Mans.
La caiguda dels cossos...
Ai! Que m'emociono!
ResponEliminaPreciós Cantireta, preciós.
Amb el teu permís el copio al post
B7s
Gràcies a tu, per la foto, i per ser qui ets ;)
EliminaUna abraçada!
Aquest guió dona molt de joc ;) a mi que no m'agraden gens... ara els veuré diferent. Genial!!
ResponEliminaAquest banc sembla esperar el capvespre per parlar d'ell mateix...
EliminaAls teus peus, mestra!
Veus ..no anava jo malament . I avui que plou ..sofa i manta , tapedets i bens juntets. Les mans ? les mans sempre jugaseres.
ResponEliminaSalut i amor.
UN petó ben tendre, maco!
EliminaRecoi, quina imaginació més sorprenent, més maca, més poetesca, més suggerent que posseeixes, Cantireta! M'agrada molt el poema! Ha de ser molt fàcil tot, en un bosc així; trobar l'amant potser ja serien figues d'un altre paner...
ResponEliminaUna abraçada!
Al meu cap hi és tot... clar que jo sóc jo... ;)
EliminaUn petonàs, Montse!
Compteeeeee, a veure si posarem foc al bosc!
ResponEliminaFoc al bosc de versos, a la selva de petons, Sí!! :D
Eliminael teu poema , genial com sempre, em trasllada a una cançó del Josh Ritter que em poso a traduir tot seguit.
ResponEliminaPetons fada.
Passejo entre versos... els besllums del bosc m'acompanyen.
EliminaPetons, druida.
Com el Porquet ha dit, compte amb el foc...El bosc de seguida s'arbora, i amb les brases de tant de caliu!!! Però millor que no fugin del capvespre, ni del cel rogent...Serà més romàntic!
ResponEliminaPetonets.
Hi ha hores en què el temps s'atura. Es diuen i comprenen el capvespre.
EliminaPetons.
Cantireta... aquest el tenia jo pendent. Hi havia qui trobava trist aquest banc, jo no. Jo el trobava un lloc molt adient per estar tranquil·la, sola o acompanyada. T'agafo aquest decorat amorós i seguiré el teu poema, magnífic i vibrant com sempre, a cal Miquel amb una altre poema d'amor...
ResponEliminaGràcies per donar-me el to!
La bleda arborada que sóc sempre troba vegetals enamoradissos... O matèria verda sobre la que escriure ;)
EliminaA tu, estimada, per venir!
Després del guió segueixen els punts suspensius o les exclamacions?
ResponEliminaEh!!!
Poden seguir amb el que fan, en silenci, o exclamar-se de la dissort i haver de fugir, perquè la Ventafocs té hora demanada amb el coixí....
Elimina:0)
A qui espera el banc?
ResponEliminaEsperança?, temença?, incògnita?, desig?, por?,... deu haver sentit i "sentit" de tot... una caixa de sorpreses!
El poema preciós, la poeta romàntica i suggerent, com sempre.
Una abraçada.
Lluís, preciós, t'enyorava...
EliminaUna altra abraçada ben càlida!
M'ha recordat aquest sensual poema, i l'has fet amb un banc! i de pedra, la cançò de Georges Brassens "Les amants des bancs publics" en el que conta com tu la història d'un banc i dels seus amants si pots te la baixes és d'allò més bonica.
ResponEliminaT'ha eixit un banc que sembla fred i l'has posat tota la calidesa del món, en aquell bosc obac.
Una abraçada russafenca
Vicent
Diuen dels Leo que podrien vendre gel als esquimals. Jo poso llum a les ombres, calidesa a l'obaga.
EliminaM'hauré de conformar amb qui sóc... ;)
Un petó ben fort.
Et merci bien pour la chanson qui tu m'a recommandé. Elle est géniale!! :0)
EliminaBisous!
em trec el barret, el folre l'abric i les espardenyeres! una poesia excelsa!
ResponEliminaNo et treguis l'essència, Elfri, te la trobaria tant a faltar... I gràcies pels elogis, molt sincerament...
EliminaUna abraçada enorme!