Ves al contingut principal

El xicot de Venus

La xicota d'Alexandre Cabanel, potser ? ;-))




S'assegué damunt seu durant hores
estrenyí la seva cara a la d'ella
pits rosats ufanosos     les seues mans
li esbullaren el cabell
com serps carinyoses


li donà rissos, esberlà
fissures per sota la carn
carn prodigiosa, i espatlles suaus


ella a ell li mostrà
com usar la seua llengua
per a donar forma a un cor
des d'un bloc de gel

Traducció de l'anglès de Montserrat Aloy i Roca

Ps. Participació eròtica a Lo Càntich del proper número de setembre ;-)




Comentaris

  1. Respostes
    1. En l'amor i en la guerra la lentitud aconsegueix la presa.

      Elimina
  2. Ara m imaginava les fisures de la carn.....pero millor no entro en detalls.....

    ResponElimina
    Respostes
    1. La imaginació i el llenguatge no es poden empresonar. Ho va dir en Salman Rushdie.

      De res :-)

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars

PUBLIQUEM, QUE SÍ!

Què volen les dones?

HOMENATGE A J.V. FOIX