Ves al contingut principal

Un cop, jo

vaig esdevenir set vedells espanyols en un prat enorme,
somnolent i anònima.

Una com-si-tuació estranya per a mi, però completa.

Llum damunt del clatell
del temps
com dues ales d'un sol estornell,

o amants tan feliços
que cap dels dos li cal pensar en l'altre. 


Traducció de l'anglès de Montserrat Aloy i Roca


PS. Un poema sobre la felicitat de saber-se prop tot i la distància. Que tingueu un bon dilluns. Petons...




Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars

PUBLIQUEM, QUE SÍ!

Què volen les dones?

HOMENATGE A J.V. FOIX