S'ha produït un error en aquest gadget

dilluns, 24 d’agost de 2015

Un cop, jo

vaig esdevenir set vedells espanyols en un prat enorme,
somnolent i anònima.

Una com-si-tuació estranya per a mi, però completa.

Llum damunt del clatell
del temps
com dues ales d'un sol estornell,

o amants tan feliços
que cap dels dos li cal pensar en l'altre. 


Traducció de l'anglès de Montserrat Aloy i Roca


PS. Un poema sobre la felicitat de saber-se prop tot i la distància. Que tingueu un bon dilluns. Petons...




4 comentaris:

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!