Passa al contingut principal

L'ALTRA MUS(IC)A

Es lleva convençut de que res se li ha de resistir. De que les fuetades a l'esquena, cinc per a ser exactes, només li han donat motius per a apuntar-se a la lliçó magistral del Joan Sebastià Rierol, en què es fan relleus per tocar la tapa del piano i sortir corrents. I de que les taques que el psicòleg vol que converteixi en papallones o Volkswagen model Escarabat només són fuses. I enderiat com està a fer que el món l'entengui d'una punyetera vegada, compon la seva obra definitiva, la cabdal, la més agosarada. I llavors se n'adona de que caldria que es busqués una parella per a dur a terme la "Partita per a dos cossos encesos en desig." I comença a arrencar-se els cabells, d'un en un.


Comentaris

  1. Ho intente una i altra vegada però al final acabe perdent el compàs. És clar, necessite practicar.;-)

    ResponElimina
  2. Ha, ha, ha, ha... No sé com has fet el pentagrama aquest i el conte tant suggestiu i vital i irònic? M'ha agradat tot en conjunt i com a colofó el que tots ja sabem, ens cal una persona per a estar veritablement de grat amb nosaltres mateixos, molt bo. Jo fins que no vaig trobar la meua Margarita no hi vaig viure.

    Molt bo
    Salutacions valencianes de

    Vicent

    ResponElimina
  3. Recoi, quina música més excitant!
    Aquesta s'ha de ballar amb parella...

    ResponElimina
  4. Sens dubte la millor de les melodíes.

    Petons.

    ResponElimina
  5. Ballet per a contorsionistes melòmans.

    ResponElimina
  6. Ostres, m'ha sonat molt bé aquest conte. Tampoc cal arrencar-se els cabells, que també es poden fer solos de piano!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars