Passa al contingut principal

NO PATEIXIS, COR MEU...

I 5è. Aquest poema és intens fins a dir prou. En certa manera sóc jo: poeta per destí, he viscut la mort i la vida en cada somriure sorneguer que faig. I en cada vers que escric torno a saber quina diferència hi ha entre la criatura i el poema. Potser tot és dins meu...




LA DIFERÈNCIA ENTRE UNA CRIATURA I UN POEMA (“The Difference between a Child and a Poem”), de Michael Blumenthal.

Si estàs aterrit per la pròpia mort
i vols escapar-ne,
és possible que vulguis escriure un poema,
per tal de que el poema dugui el teu nom
fins a l'eternitat, el poema
esdevingui immortal, més enllà de la carn
i la moda, sigui llegit
d'aquí a mil anys per algú
amb tanta por a la mort com tu,
en un camp fosc, de nit,
quan t'hagin decebut en l'amor, un altre cop,
i no hi hagi il·lusió amb què escapar de
la força interior de la pròpia carn
contra els marges cada cop més estrets de l'esperit.

Però si has acceptat la teva mort,
si has pessigat cada dia la carn que ho corrobora,
i has passat pel davant d'infinites làpides
amb el teu nom gravat, si saps de segur
que algun dia, un cop, arribarà el dia
en què et miraràs al mirall per buscar el teu esguard
i només trobaràs silenci, llavors
potser vulguis engendrar una criatura, vulguis empényer
els petits oracles de carn endavant
cap a una història finita, només, però allargant-se,
vulguis llençar la teva llavor al vent
com ho faria la calèndula o el fruit de la passió, i veure
com una flor fresca neix en lloc teu, com la teva cara
n'esdevé una altra, poc a poc, i els teus ulls
llisquen per les galtes, front amunt
cap al teu futur silenciat, predictible.

I, llavors, quan hagis acabat amb tot això,
potser vulguis escriure un poema.

Traducció de l'anglès de Montserrat Aloy i Roca.

PS. La cançó és sobre Dublin...


Comentaris

  1. Preciós el poema, el primer cop que el vaig llegir em va atrapar.

    Bon dia!


    ResponElimina
  2. Crec que no són incompatibles però si hagués de renunciar a una de les 2 coses, sens dubte triaria tenir un fill (en el meu cas, filla).

    ResponElimina
  3. No m'atreveixo gaire a comentar res del poema que està molt per de les meves aptituds literàries...
    Escriure un poema perquè algú ens recordi, potser és una mica egocèntric...
    Segurament , molt millor un infantament com una prolongació de nosaltres...
    I després, si cal, ja farem el poema!

    Em va agradar poder-te saludar.
    Petons.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars