Ves al contingut principal

A RECER DEL CEL

El més gran dels bojos es va asseure una vegada aquí, i es preguntà què fa que el món giri tan lentament sense que ningú se n'adoni. I mentre queia la tarda el castell continuava dempeus, a pesar de la velocitat del món al voltant del Sol, tot i les milles que fem en la Via Làctea dia rere dia. I sense protecció de les espurnes que puguin caure dels estels fugaços.



(D'una foto penjada per l'Alba, al seu bloc http://albapifa.blogspot.com/2011/11/allo-que-era-el-castell-dalguaire.html)

Comentaris

  1. Com que el món gira lentament, se l'ha de mirar des d'un sofà. "Que lent el món, que lent el món, que lenta/ la pena per les hores que se'n van/ de pressa".

    ResponElimina
  2. No saps com m'ha agradat Cantireta! A sobre el cel i jo tenim molt bon "feeling"... així que solament et puc dir que MOLTES GRÀCIES!!! això sí que és un gran premi...

    ResponElimina
  3. Calfred i somriure d'agraïment. Sou vosaltres el cel de la meva il·lusió. Un petó!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars

PUBLIQUEM, QUE SÍ!

Què volen les dones?

HOMENATGE A J.V. FOIX