" A mi tant em fa que vós tingueu una espesisió en una galeria. Jo vui lo que és meu. I fins ara m'heu donat llargues. Allavòrens, què hem de fer, eh? Que jo minjo cada dia, i tinc gastos, i lo lloguer no me'l regalen. S'ha acabat el bròquil, què carai!" I d'un cop ben donat de mà el botiguer prengué la bossa amb les verdures a l'artista i les tornà a posar a la venda. L'Arcimboldo, transtornat, va començar a furtar amb poca gràcia als mercats dels pobles veïns per aconseguir acabar el seu quadre.
(2ª versió del quadre, Relats Conjunts)
Les segones parts més bones encara que les primeres! molt bo s'acabat el bròquil!
ResponElimina"espesisió"???
ResponEliminaM'estic llegint un llibre amb aquesta imatge a la coberta, El nyèbit. Potser també un comerciant li reclamarà les verdures a l'autor, Ramon Monton.
Doncs l'home no és dóna per vençut......i ha de recollir el que calgui per acabar, esperem que no faci mala olor
ResponEliminaI sort que no l'han detingut.
ResponEliminaÉs dura la vida dels artistes.
ResponEliminaQue espavilat aquest Arcimboldo, a sobre les verdures dels seus quadres eren deixades!
ResponEliminaEl Pepe diu "s'ha acabat el bròquil" deu milions d'estòmecs vuits li donen la raò, no s'ha donen de que el Pepe és un misatger.
ResponEliminaJo també participe de la cosa dels relats... però no sé quan em toca!!
ResponEliminaEspesisió.
ResponEliminaQue vol dir alguna cosa, "espesisió", o és un joc de paraules?
ResponEliminaHELENA: L'´home és de camp. No sap pronunciar bé la paraula "Exposició". Sona a "expedició", en certa manera. És una broma, igual que l'"allavòrens" que diem aquí a l'Urgell.
ResponElimina