PARAULES MAJORS
Cercar en aquest blog
Bloc segarrenco-urgellenc, poètico-eròtico-irònico-literari-musical, ple de fang, que marca un abans i un després en la vostra percepció dels blocs en català. A la vida real, responc al nom de Montserrat Aloy i Roca.
M'interessa. On he de cridar?
ResponEliminaA l'entresòl hi ha un apartament petit per al tresorer. Quina vocal et fa gràcia? Una és amiga meva :)
ResponEliminaM'agrada.
ResponEliminaEls desitjo que es produeixin molts diftongs, moltes epèntesis, pocs hiatus i cap afèresi.
És normal que no possi preu, valgui el que valgui és una ganga
ResponEliminaEm demano l'altell!
ResponEliminaBe...dependrà del preu, clar!
Genial, cantireta, com sempre!
Aleshores hauràs de fer com Diògenes i buscar un home amb un fanalet per tota Barcelona.
ResponEliminaLa vida és bonica, dona.
Gràcies Cantireta.
ResponEliminaPerdó, per tota la comarca de Segarra i L'Urgell.
ResponEliminaCatxis!! ja tinc emparaulat un fantàst5ic lloc per anar a escriure la novela definitiva , allà a prop de Pons. De fet no es a la segarra ja es a la Noguera però es ben be en un poblet fronterer... No se.. Per qual m'el fas?
ResponEliminaTot el que diu el Jordi més o menys m'ho conec, però no sé què són les consonants trabades.
ResponEliminaJordi: Epèntesi : Divendres millor que dijous, gràcies! Afèresi: nirem millor amb canvi de medicament.
ResponEliminaHelena: Cantireta en té una, "can". La síl·laba acaba en consonant.
La resta: podeu deixar-me amb les hacs sonores, si voleu, "like home", jo bé m'hi sento, com a casa, amb vosaltres! :)