Els euros que fan el matalàs de les seves il·lusions s'han convertit en confetti. Les monedes ja no li dringuen a les orelles, els cèntims cauen dels arbres com la tardor imparable, i els papers de coloraines li semblen cartolines per fer-ne sanefes i penjar-se amb elles. No demana el rebut al banc, tant li fa el somriure estrafet del caixer al taulell, tots dos saben que cal treballar per morir menys pobre. Els extractes li resulten incòmodes, buida els deutes en xeringues de mil·lilitres i després en ampolles de vidre al mar, què en sabran els peixos d'economia? Talla amb regle les peles de les magranes, escapça i dosifica els grans de mandarina, tot ho esbocina per a que perduri en l'eternitat de la seva misèria.
"...cal treballar per a morir menys pobre". M'encanta!
ResponEliminaDavant d'això poca cosa es pot dir. A aguantar com es pugui. Els que estem domesticats som nosaltres.
ResponEliminaAmb xeringa o amb ampolla de vidre, ets una gran artista.
ResponEliminaLa mandarina és bella.
Et convido a fer uns còctels. Uns còctels molotov, que és el que toca avui en dia.
ResponEliminaEstem morts.
ResponEliminaNomés manca el certificat.
Petons.
Ningú es fa ric treballant, però almenys serem menys pobres... Anims Cantireta que tot el que baixa... puja!!! o era al revès? ...
ResponEliminaJo crec que és l'economia la que ens està domestincant a nosaltres...
ResponEliminaSí, nois, som titelles en mans de l'eurozona, però hem de resistir. Un petonàs a tots!!
ResponElimina