ESCUTS SALIVATS
Torna'm l'heràldicano consumida,
ni mirada de reüll.
Perquè una pedra
consumeix
l'espai del futur?
Montserrat Aloy i Roca
30 de juliol del 2005PD. El meu sogre feia escuts de pedra. Un va ser tornat. Altres es van quedar penjats a les parets, i vam oblidar els perquès dels cognoms i les cares.
El teu sogre és/era picapedrer? Tenia el do de saber si una pedra tenia veta dins, amb el só?
ResponEliminaParlant de memòria històrica, cal preservar la de cadascú
ResponEliminaNo fa gaire temps vaig descobrir l'origen del meu cognom (matern)i em va semblar fascinant
per cert, jo no oblido mai una cara, tot i que ha vegades més valdria fer-ho
salut i peles
Amb la tecnologia que tenim ara crec que s'haurien de catalogar tots els que es pogués. Avui hi son i demà qui sap
ResponEliminaEl viatge cap al futur,
ResponEliminade pols i escata.
No pateixis.
ResponEliminaOblidar es el nostre futur.
Igual que ens oblidaràn.
No passa res.
Petons.
"Cisternes seques esdevenen cims/ pujats per esglaons de lentes hores" (Espriu): m'agraden molt les imatges d'escales, són esperança.
ResponEliminaNunca he visto una escalera asi. Muy bonito el foto.
ResponEliminaEl meu sogre era picapedrer, i el meu marit i el meu cunyat. Visc en un poble on la pedra marca les hores de la gent, on s'ha de treballar molt per a que la pedra deixi lloc a les persones. Gràcies a tots per les vostres paraules.
ResponElimina