MARIA

La Tia Maria era una dona. Bé, no només era una dona, era una bruixa sense escombra que feia ploure i tronar. Anem per parts. Era la típica tia que es presentava a dinar cap a quarts de tres, quan ja estàs salivant amb el got de vidre a les mans el dinar que s'acaba de coure. Et deia, com aquell que no vol: "I què, què feu per dinar?" I au, ja et veies posant-li un altre plat a taula, encara que ella, per timidesa, només se'l mirés de reüll i mentre et digués què gran que t'havies fet, i explicava a la teva parella aquella vegada en què et va haver de rescatar del wàter del col·legi amb els pantalons a mig pujar. Feies tard a la feina, o al cole, i panteixant sorties amb l'excusa: "Bé, és que s'ha presentat a casa una parenta que feia temps que...blablabla." S'ho creia mai ningú? O bé se't colava a l'ascensor, i l'angúnia de pujar amb algú que no coneixes de res es barrejava amb l'ànsia de treure-li la camisa, i amb la humitat de les dues parts del cervell quan en sorties estaves suada amarada. I en dies de calor intensa, ella trucava a casa i convencia a ta mare de fer-li companyia al cosidor, o a la cuina, triant pésols, o anant a visitar una altra tia seva que li era parenta per part de mare. Tu ja et veies a la platja, amb el banyador nou, o el bikini d'última generació, i aquella donota de veu suggerent i posat beatífic et convencia de fer el contrari que t'havies proposat. El pitjor era el dia en què, convidada a dinar per ella mateixa en un rampell autosuggestiu digne de l'Uri Geller, se t'empegava a l'esquena i et xiuxiuejava la recepta de les albergínies farcides de carn amb allioli mentre tu intentaves lligar l'allioli... i se't deslligava el davantal, se't desllorigava el senderi, se't desbrivava l'all i necessitaves un colador per menjar-te l'albergínia, que nedava en carn picada com un cadàver de pollastre abans d'un caneló a la rostisseria. Tot el que es proposava la Tia Maria era digne de ser estudiat pels parapsicòlegs de més renom del país, perquè s'apareixia com la Verge a les dones en estat de concebre idees relacionades amb el sexe (contrari, és clar).

D'una idea del Jordi Dorca, http://dorcajordi.blogspot.com/2011/11/plou.html