DECADÈNCIA
ni cremalleres
al costat esquerre
d'aquell racó.
L'amo
va liquidar-ne el sabó en pastilles
i les colònies boníssimes
aquell any de traspàs,
i deixà de fiar-se de si mateix.
Anys després es va descobrir
un trau pendent
en un boixet trencat,
i els adhesius de la VISA
es tornaren abstemis,
sense remei.
( Pagueu amb randes fines
les colzeres de polièster,
els didals, les muscleres.)
Montserrat Aloy i Roca
algun dels mesos del 2006
Molt bona!
ResponEliminaBon cap de setmana electoral.
Àmbit trencat, una visa entre els llavis, randes als peus, pols a les celles, la vida en un trau secretament d'oblit.
ResponEliminaquan l'economia està sota mínims pocs remeis hi ha! Anims Cantireta que d'imaginació no te'n falta i això segur que amb imaginació també es pot paliar! abraçada!!!!
ResponEliminaD'una merceria peculiar que hi havia a Tàrrega, sota els porxos, abans del Carrer Santa Anna. Jo la mirava embadalida, pensava que tot el món era a l'aparador, en totes les formes i colors possibles.
ResponElimina