ÀTOMS
Amb la mà bona agafo el destí,
que sona a música concreta.
Amb l'altra, a mi mateix.
No us preocupeu, no cauré pas
de tan amunt, com els ídols.
Jo no en tinc. Sóc modest.
Dormir, menjar, pare, mare.
La meva ambició creix
sense gaire soroll. Com jo.
25 d'octubre del 2006
De fa 5 anys enrere, mirant com creixia el Lluc, a pesar de tot el que deixàvem enrere.
que sona a música concreta.
Amb l'altra, a mi mateix.
No us preocupeu, no cauré pas
de tan amunt, com els ídols.
Jo no en tinc. Sóc modest.
Dormir, menjar, pare, mare.
La meva ambició creix
sense gaire soroll. Com jo.
25 d'octubre del 2006
De fa 5 anys enrere, mirant com creixia el Lluc, a pesar de tot el que deixàvem enrere.
Molt bonic! És en el créixer que hi ha la poesia, si res no queda enrere és que estem estancats...
ResponEliminaPer què àtoms?
ResponEliminaPerquè creixem gràcies a què els àtoms s'ajunten dins nostre: cèl·lules, sang, teixits, ossos, idees... tot s'ajunta en els àtoms.
ResponEliminaGràcies, no ho sabia!
ResponEliminaJa ho veieu, ell aviat farà 9 anys. Cal resistir amb un somriure.
ResponEliminaplas plas plas amb rima!
ResponEliminaM'agrada la modèstia de créixer sense ídols. Potser el millor ídol sigui ell mateix, la seva resistència i la seva lluita el fa digne d'ostentar tal categoria.
ResponEliminaQué bonic!! Quan serà gran segur que li encantarà llegir i rellegir allò que va estar escrit per a ell.
ResponEliminaHola,
ResponEliminapoetessa
i filòloga anglesa.
(una petita rima)
Bon poema, aquest, dels de companyia, que en dic jo.
Per la xarxa corria el meu premi Sant Jordi traduït a l'anglès, pagat per mi però mai editat. Excel·lent traducció feta pel gal·lès Howard Croll, resident a Figueres. Premi de la Crítica, també. Si ja no hi és, que serà el més probable, i t'interessés llegir-lo, (cosa ja més improbable) m'ho dius i si no, en paus.
Pel que veig, s'ha esborrat el meu comentari. Deia, més o menys:
ResponEliminaBon dia, poeta,
filòloga anglesa,
les teves paraules
porten lleugeresa.
*
Aquest teu és un poema dels que en dic de companyia, tendre.
*
Si alguna vegada vols llegir la traducció anglesa del meu Premi Sant Jordi i de la Crítica, que corria per la xarxa (ara potser ja no), m'ho dius."A stone at my head". Pagada per mi i molt ben traduïda pel gal·lès Howard Croll, que treballa a Figueres. Mai editada, espina clavada al cor.
*
Tot plegat, coses de la vida.
I jo que em pensava que tothom podia escriure com jo... Gràcies a tots, el Lluc també us envia un somriure d'agraïment i complicitat!
ResponEliminaM'agrada molt aquet poema.
ResponEliminaMereix ser republicat.
Petons.
Toro, ets un solet en aquesta tarda plujosa del 20-N.
ResponElimina