Dilluns. Tornem a tenir boira, com ahir i abans d'ahir, i el dijous. Vivim en estat de boira hivernal, com enlluernats per la claredat difusa d'aquest país meu. Quan el sol es pon i la boira del paisatge s'eleva lleugerament de terra, es podrien escriure poemes amb la velocitat del pensament. El sol només és un record, un pont de sospirs entre la llum del dia i els contorns desdibuixats de la nit. En aquesta boira he nascut, he estudiat, he escrit versos deplorables, he fet esqueixos de mi mateixa i m'he maleït mil cops. Quan la boira s'aixeca m'he d'estudiar de prop, sembla que hagi crescut amb la humitat interior.
Salutacions des de les Garrigues-Lleida, terra on també coneixem els dies i dies de boira interminables :)
ResponEliminaDes de Torelló, salutacions d'un emboirat interior.
ResponEliminaPorto un fanalet per veure-us millor... ah! sou vosaltres! :)
ResponEliminaDeu ser dur.
ResponEliminaMolt.
Petons.
diuen que la boira es com la sogra....quan s'envà fa un dia perfecte...;)
ResponEliminai jo que l'enyoro quan no hi és... necessito de la boira per viure l'hivern, necessito de la boira per tenir motius de dir: quin fred avui!! I és que la boira forma part d'unes vides... d'unes quantes vides.
ResponEliminaTot i que avegades també va bé que "s'escampi" i que surti el sol i poder fer el llangardaix tot buscant aquella escalfor que la boira no dóna.
Petons!!
I jo que no sé viure sense tramuntana...
ResponEliminaHo hauràs fet tot...menys escriure versos deplorables!
ResponEliminaM'agrada la imatge de fer esqueixos de tu mateixa. El nou poemari de la Joana Navarro es dirà Esqueixos.
ResponEliminaAi La Boria!!! com m'enyoro de la Boria .Si pogués me n'aniria a l'entranya de la boria i em faria lo longuis tot lo dia!!!!
ResponEliminaJo estic entramuntanat i tu ... enboirada.
ResponEliminaSón dos estats ideals perquè neixin les paraules.
Bona nit Cantireta.