ESTELLÉS PER TOTS SANTS
AMB UN FONS SUBVERSIU Ja no hi ha més que això:
Mort.
Est, Oest, Sud i
Nord.
Mort. Mort només.
Llocs
de
morts.
Uns llarguíssims
rebosts
plens de
morts.
Morts per totes les bandes, camuflats darrere unes flors.
Un dia,
però,
sorgiran dels seus
llocs,
cauran damunt de les ciutats -un
avalot
de
morts-
i ja només hi haurà
això:
morts.
Ells manaran, tindran les seues
Corts,
diran:
"Açò
és dolent i això és
bo"
i donaran faltes i bones.
Però ara esperen als seus llocs.
Esperen l'ordre de llançar-se.
Ha de venir un ordre nou.
L'instauraran els
morts,
de la nit al matí, un dia
qualsevol.
Tot canviarà de dalt a baix:
els vius estarem sotmesos als morts.
Cal,
doncs, fer-se amics entre els morts.
Del gran Estellés, que sempre em regira els calaixos de la paraula. I que, contra la meva voluntat, també m'ha ensenyat a escriure poesia eròtica. Perquè sense sexe no hi ha vida, i cada orgasme és una petita mort.
Estellés, per a mi, és EL poeta, és referència, és lletra de puntal i estendard.
ResponEliminaMorim doncs, amb ell, a base d'orgasmes que serà una bella manera de finir.
Bona diada de Tots Sants Cantireta.
El que sí que ressuscita infal·liblement és tot el que ha valgut la pena, per més mort que sigui.
ResponEliminaEstellés sempre amb tanta força.
No coneixía el poema.
ResponEliminaM'agrada molt.
Petons.
Per moltes petites morts.....Perquè allò que ens emportarem serà el que ens hagi omplert. Moltes vegades son les petites coses i no les grans fites
ResponEliminaI les vostres paraules quedaran gravades en la pedra per als que, vius, llegeixin tot el que m'heu escrit.
ResponEliminaGran Estelles. Gran peça. Petites morts
ResponEliminaNomes passava per aci i m'he quedat mirant
Salut!