Ves al contingut principal

A TAULA




Vine a taula.
Com en les pel·lícules
que s'havien parlat des del temps
en què la pell els era més baldera,
s'agafaren de la cintura i es miraren
en els bassals de la memòria.
I hi eren tots dos, amb lletra.
La cintura guardava el tracte
de l'amic i el llibre escrit.

Compartien encara la pluja
quan es van acomiadar fins
llavors,
com llegir-se entre línies.

Comentaris

  1. Bellesa, sí, trobo una imatge fantàstica que dues persones es puguin llegir entre línies. De vegades llegeixes només els titulars... Me la quedo!

    ResponElimina
  2. A mi la pluja m, estova com una esponja abandonada en el blau, en la gran immensitat i enlloc alhora. Entre linees es on viuen els poetes

    ResponElimina
    Respostes
    1. I en les cesures, i en els encavallaments.

      Elimina
  3. La pell més baldera, no és podia deixar de recordar

    ResponElimina
  4. Ai, la pluja, que tant trasbalsa els poetes... És el tercer bloc per on passo aquest matí, i tots amb la mateixa font d'inspiració, encara que desenvolupada de manera molt diferent. És bonic poder compartir la pluja més enllà del temps.
    Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. ja veus, som fets de síl·labes semblants.
      Una abraçada!

      Elimina
  5. Potser, sense llegir entre línies no existiria la poesia (l'art?)

    ResponElimina
    Respostes
    1. No ho crec pas. A classe ells em trasbalsen.

      Elimina
  6. Respostes
    1. Mentre tinguis adverbis amb què sostenir el verb, no cauràs.
      Petons.

      Elimina
  7. Un comiat temporal o definitiu, els temporals entre els amants són d'allò més bonics i intensos, però tan intensos són els definitius, a més a més si els dos amants s'estimen.


    Una abraçada

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. A tots els duc al paper. Si saben llegir, no hauran mort.

      Elimina
  8. Ho trobo tan bonic això de llegir-se entre línies,
    de vegades hi ha tantes paraules que sobren...

    Aferradeta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per això tenim vides tan curioses, com escriure en bars.

      Petons!

      Elimina
  9. precises precioses paraules preuades....i la canço.....caram! on l'has trobat? bon diumenge poètic!

    ResponElimina
  10. En els bassals de la memòria i caben tants records!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Alguns bassals són com llacs. Alguns tenen bussejadors.

      Elimina
  11. Costa molt llegir entre línies, només ho saben fer els bons lectors, els bons amants, els bons poetes... preciós! com la pluja...

    ResponElimina
    Respostes
    1. N'he après per a sobreviure.

      Gràcies, bonica.

      Elimina
  12. En els bassals de la memòria, segurament hi havien totes les seves vivències escrites...Compartint els dies de pluja, hi podien llegir entre línies!
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Algunes pluges torben fins i tot les vides més avorrides.
      Petonets!

      Elimina
  13. A TOTS: algunes línies es fonen en els calaixos, però emanen olors que perduren en la memòria.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars

PUBLIQUEM, QUE SÍ!

Què volen les dones?

HOMENATGE A J.V. FOIX