S'ha produït un error en aquest gadget

dilluns, 17 de setembre de 2012

EUROPFFF...(hehe)

Partitura treta d'aquí


Famós trio europeu expert en cuina música contemporània busca mecenes ruc ric i optimista. Som experts en peces de sauerkraut Wagner a l'estil de la iaia Beethoven, pasdobles croissants i drames "passa'm-la-capa-de-toreador-que-ja-ve-la-Carmen" i versos fotos de  Adonis Cavafis regats amb ouzo tzatziki. S'admeten encàrrecs de casaments salvaments, morrejos batejos de monedes que se'n surten s'enfonsen i diluvis divorcis.

Participació (o no) en la nova temporada de Relats Conjunts 2012-2013.

28 comentaris:

  1. Je, je. M'agrada aquest barnís irònic.

    ResponElimina
  2. No tatxis please, no tatxis...que m´agraden ... els croissants( i els tigretons)

    ResponElimina
  3. SÍLVIA: (pitet) :D

    IGOR: indeleble :)

    BONALS: Dedueixo que és bo ;)

    FLORS: Gràcies!!

    ENRIC: ai, la línia...i la salut dental! :D

    CAVALIERE: als seus peus :D

    ResponElimina
  4. Montse:

    És BONÍSSIM!!! Treballar les connotacions sempre és bo.

    ResponElimina
  5. Crec que ho he pillat! Et mereixes un ouzo! O dos! :)
    Per cert, al final venim al recital!! Oeoeoeeee

    ResponElimina
  6. Molt, molt bo!!
    M´has tret un somriure ;)

    Una aferrada.

    ResponElimina
  7. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  8. Jo el que volia era tatxar el segon comentari, no eliminar-lo. ;)

    ResponElimina
  9. Jejejejeje... m'has arrencat un bon somriure! Molt bo!

    ResponElimina
  10. ENRIC: bucal, volia dir bucal :D

    GEMMA: oEOEOEOEEEE :D (fent l'avió)

    LLUNA: Celebro posar-te animada i riallera! Te n'envio una altra!!

    MARTULINA: (enrojolada) Gràcies!! :)

    ResponElimina
  11. super enginyós !!!!! carai! m'ha agrdat moolt! genial!

    ResponElimina
  12. hehe! Molt bo Cantireta! ets única i genial!

    ResponElimina
  13. Una mica d'humor sempre bé de gust...
    Bona nit.

    ResponElimina
  14. Continuo pensant que ets genial. Més, més...

    ResponElimina
  15. Molt bo. Em quedo pensant amb totes les referències que has deixat caure com aquell que no vol... o com aquell que va guixant tot allò que (no?) procedeix.

    ResponElimina
  16. ELFRI: Gràcies... carai :)

    ALBA: les teves fotos sí que són genials. Petons!

    GLÒ: sí? Gràcies! :)

    ROSER: diuen que sí... Nanit, maca.

    LLUÍS: Ostras! Gràcies... Un petó!

    SÍCORIS: Procedia, procedia. Gràcies!

    ResponElimina
  17. Ironia de la fina, directa allà on cal, genial!

    ResponElimina
  18. ZEL: Marca de la casa ;) Petons!

    MONTSE: :0) Gràcies, maca!

    ResponElimina
  19. No m'esperava pas trobar un relat així! Que original! És el primer cop que passo, gràcies a Relats Conjunts (del qual fa temps que no participava, per cert). Aquest comentari mereix una bona ullada pel teu blog, i que n'hi hagin moltes més! ;)

    ResponElimina
  20. Molt bo! i original, l'he rellegit dues vegades de maneres diferents ometent algunes de les paraules que hi passes la línea, m'has fet riure!

    ResponElimina

  21. Molt bo! És tota una picada d'ullet al lector i amb aquesta ironia fresca que li dóna un resultat impagable.

    ResponElimina

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!