Ves al contingut principal

EL SIGNIFICAT DE ZERO



Per casualitat, el destí ens posa números a l'abast, com el zero. Zero és rotund, rodó, gairebé excessiu, extraterrestre per no tenir melic. Zero és important. I al principi hi hagué el zero absolut, entre vectors massa orgullosos per ensopegar... I al final tot queda en zero, si bufa massa vent...O a les fosques, com el zero sense la llum ;)

EL SIGNIFICAT DE ZERO: UN POEMA D'AMOR ("The Meaning of Zero: a Love Poem", by Amy Uyematsu)

La distància d'una sola parpella entre tu i jo.


Tant de temps vam tardar a descobrir el número zero.

Té por de sortir, el germà d'en John.
Diu que sap
què vol dir zero.

JO vull besar-te.

Un cop un matemàtic va dir que podia sumar l'infinit
amb l'infinit.

Existeix un vector zero, que comença i acaba
en el mateix lloc, la seva força
i moviment impossibles
de ser gravats amb
rajos o mapes o mots.
Hi ensopega tot i córrer paral·lel
amb tots els altres.

Un noi jove vol
que demostri l'existència
del vector zero.
Ho sento, no puc, dic,
però res del meu món
existeix fora d'ell.

Traducció de Montserrat Aloy i Roca

 




Comentaris

  1. Ja sigui vestit de negre, o bé de blanc, el zero se'ns fa imprescindible quan els grisos no ens convencen.

    ResponElimina
    Respostes
    1. O negre o blanc, res de gris!! I que visquen els zeros, encara que siguin amb sucre glasejat ;)

      Elimina
  2. però sempre serà el més semblant a un Donut.....

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agraden els donuts. Alguns zeros són més interessants que alguns 1 disfressats de palets de blat integral ;)

      Elimina
  3. Zero violència
    Zero desamor
    Zero fam
    Zero enveges
    Zero .....
    Què maco seria tot, oi?

    Aferradeta!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ostras...doncs sí, Lluneta! Somiar en el zero absolut, que trenqui la proporció de la injustícia...

      Besets!!

      Elimina
  4. El número zero és un valor simbòlic, i res sense els valors simbòlics no tindria sentit, imagina't si no hi haguera sentiment de pertinença a un grup, tot se n'aniria en orris, i són eixos valors simbòlics els que ens donen consistència, i amb ells el número zero, el Nom del Pare, allò que no entra al llenguatge del xiquet per part de la mare a l'hora de donar-nos el llenguatge.

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. Zero o no zero... o ser o no ser... Existir amb fons o limitar-se a anar fent tombs sense saber quin sentit té tot.
      Malgrat tot, el llenguatge no sempre s'usa bé. Ho dic per experiència.

      Petons.

      Elimina
  5. Començar de zero és difícil, per això necessitem estar acomboiats (curiosa paraula), millor començar d'1 o de 2... Molt bonics el text i el poema.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Començo d'1. Però el meu 1 té una mica de greix. Almenys algun lloc on agafar-se ;)

      Gràcies per l'elogi, preciosa!

      Elimina
  6. Zero en baixar les corves
    Que queden orfes quan cauen
    Que es muden en muses,
    En l, unic lloc digne
    On vaig saber guardar.la

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si algú més s'adona que sóc Musa a temps parcial, puc demanar ser clonada? Ho dic per assistir a tots els que em reclameu! ;D

      Gràcies, maco!!

      Elimina
  7. Aixxx merda mobil que ni em deixa posar accents ni minuscules. Semblo tonto....
    Enric. Mobil
    Pd....el petit vers ha sortit seguit , sense demanar permis a ningu.
    Kisses darling

    ResponElimina
    Respostes
    1. Enric, has provat d'apretar el botó uns segons, perquè surti l'accent?

      Elimina
    2. Enric,
      Ets humà. O sigui, que coneixes els topants de zero ;) M'agrada molt el teu poema. Tant com els rius de muntanya a la primavera: decidits, enèrgics, vitals.
      Un petó(al)nàs!

      Elimina
  8. I un zero a l'esquerra, d'un zero...???

    ResponElimina
    Respostes
    1. Se farien companyia. I xerrarien del valor de l'univers ;D
      Petons!

      Elimina
  9. Començar de zero és una oportunitat quan ja s'han acabat les altres.
    Menys és més.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És com el botó "esborrar". Partir de zero, sense serradures que empipin el nou traç.
      Menys, com a la moda, sempre és més.

      Elimina
  10. Poca gent diu que el seu número preferit és el zero...pobre zero! Un petó, bonica!

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi m'agrada, el zero. Dóna sentit a moltes coses en la meva vida. I a qui no li agradi... que m'esborri del Feisbuc ;)

      Abraçades!!

      Elimina
  11. Al zero es on arribarem tots algún día.

    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Però llavors ja no caldrà comptar res.

      Petons!

      Elimina
  12. "sumar l'infinit/ amb l'infinit", m'agrada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, Helena. Als 14 m'ho feien fer a Mates, i pensava que era molt estrany. Però té un què, oi, això de sumar infinits?

      Elimina
  13. El ocho volteado, símbolo del infinito ¿es la suma de dos ceros? Dos infinitos, porque la soledad incluso es antinatural para el infinito, por eso tiene compañía. Un abrazo.

    Val

    Barcelona Daily Photo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un zero és un vuit sense cinturó. Nova gregueria ;)

      Una abraçada!

      Elimina
  14. Igual que els forats negres , absents de futilitats. No es el cas del poema .

    ResponElimina
    Respostes
    1. El zero és tan absolut, que fins i tot a l'espai ha de provocar neguit.
      Gràcies per l'elogi. M'hi he esmerat molt. M'agrada, aquest poema.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars

PUBLIQUEM, QUE SÍ!

Què volen les dones?

HOMENATGE A J.V. FOIX