BIAIX
Per telèfon,
lluny de Pisa,
imagino que torçats
damunt del llit
tenim les mantes
penjades al biaix.
(del meu llibre, "Gàbies de vidre i pols", pàgina 51)
Cercar en aquest blog
Bloc segarrenco-urgellenc, poètico-eròtico-irònico-literari-musical, ple de fang, que marca un abans i un després en la vostra percepció dels blocs en català. A la vida real, responc al nom de Montserrat Aloy i Roca.
Sorprendente, como las personas que sin equilibrio logran estar en pie. Como intentamos no caer, como intentamos cogernos de la ventisca y la inercia.
ResponEliminaUn abrazo
Val
Barcelona Daily Photo
A mi no em faria res tenir les mantes de biaix... en aquestes condicions!
ResponEliminaSense paraules.... a mi sempre em dixes sense paraules!
ResponEliminaImpacta molt la Torre quan estàs sota, el mateix que senten al tenir les mantes del biaix...
ResponEliminaAferrada!
M´ha recordat a la meva temporada de fuster.
ResponEliminaDe totes maneres devia d´estar molt aburrida al telefon per a penjar en l´angle de penjada de les vaneves o molta imaginació també .
El poema semblant a les tankas , senzill i profund. Salut.
Una bona associació d'idees...
ResponEliminaPetons.
Tens una capacitat d'associar imatges brutal!! No se m'hauria acudit mai aquesta relació. Ara quan vegi una manta de biaix no podré evitar pensar en la Torre de Pisa ;)
ResponEliminaUna abraçada!
...llibre que recomano!
ResponEliminaTorçats damunt del llit, i la torre de Pisa, em semblen dues figueres molt sensuals, com? dirà algú, i és perquè Itàlia sempre m'ha semblat molt sensual des de l'època dels romans tot i que és també el bressol de la cristiandat.
ResponEliminaBon poema.
Vicent
El biaix permet una certa flexibilitat acariciant.
ResponEliminaQuin efecte de deseuqilibir que convida a l'aventura que té el biaix! Pisa es recorda per la fascinació de la seva torre inclinada. Però si totes les torres fossin inclinades buscaríem la fascinació de les torres ben dretes. El més curiós del poema és el primer vers, que ens situa en la distància, l'evocació i la imaginació.
ResponEliminaHi ha poemes d'amor que passen desapercebuts. Semblen altres coses, hom vol trobar-hi els tòpics i els mots comuns. Però el biaix és atractiu, perquè en la diagonal hi ha l'actracció. Aquesta era la idea, desequilibrar per a trobar l'altre, si l'altre vol... ;)
ResponEliminaI, com sempre, un gran afecte PER A TOTS VOSALTRES, que em feu més sàvia i humana amb les vostres paraules.
biaix ja és una paraula ben maca per si sola! dins d'aquests versos s'escau molt bé.
ResponEliminaG
Eliminar
à
c
i
e
s
:0)