CADIRES
 |
| amunt(v)egades |
Les meves mans, fill.
Desbasto cadires per a la fusta,
i em clavo estelles per desvetllar-me.
Poso sang a les ferides
i signes a tot plegat.
Una hora més de dubte
allarga la vida del filòsof.
No sóc res més.
Nit. Ni compassió.
Si mirés enrere
...
tampoc series com ara.
Perquè escriure fa més tova la ràbia i treu llàgrimes de l'acer.
Sí, escriure ajuda.
ResponEliminaEscriu, cantireta, escriu...
ResponEliminaNo miris enrere ni et clavis estelles per desvetllar-te...
ResponEliminaFes-ho amb la música i les paraules!
Un petó.
escriure cura tots o quasi tos els mals incloses les estelles que es claven! abraçades!
ResponEliminaSí, cantireta, estic aprenent amb açò de la possible independència de Catalunya que no ho sé tot, estic entrant en el dubte del filòsof i tinc molts dubtes, l'únic que sé és que jo ara visc molt bé dins del que puc i cap, jo cree la meua realitat i no em cal canviar res als altres com si estigueren fora de mi, els altres són jo mateix.
ResponEliminaUna abraçada des de València i gràcies per la teua companyonia.
Vicent
És fort aquest poema, cantireta... escriure fa més tova la ràbia, perquè la projecta, la treu fora, la domina, l'hi posa signe.... (posar sang a la ferida em sembla una imatge pertorbadora), sigui com sigui, em sembla que a tots els que correm per aquí ens va bé escriure, projectar, posar signe (i sang?) al que ens passa per dins, una abraçada.
ResponEliminaCom sempre...molt bon poema, xiqueta!
ResponEliminaEscrius amb una emoció i amb una lucidesa que emociona! I esborrona...
ResponEliminaGràcies. Una forta abraçada.
O escriure és ignorància (auto-cita, vegi's darrera entrada del blog)
ResponElimina... i també mata dimonis.
ResponEliminaPetons.
Perquè escrius amb les entranyes, amb una força encomanadissa. T'admiro molt!
ResponEliminaFa un temps, estava molt trista i em van dir justament això, que escrivís. Alliberes el que tens a dins i es passa a veure tot més bé.
ResponEliminaRes de mirar enrere, mirem endavant!
guau nena...
ResponEliminaA TOTS:
ResponEliminaAgraïda per la vostra visita. Diumenge fou el cim d'un cap de setmana llarg i difícil. Sense farbalans sóc més sincera, però també fa més mal...
Abraçades per a tots.
suposo que és per això que em poso de mal humor, quan sento que tinc coses que em bullen per dins i no sé donar-los forma de paraules...
ResponElimina