VÍMET
 |
| Elisa Bernat |
"Me la van deixar en una cadira, saps? D'aquelles sense braços, de vímet, no gaire altes... Sí, tal com ho sents, tot el matí... Una cama damunt de l'altra, que quan la veus dius que hi és tota i que pot explicar-t'ho tot...I se la miraven, però com que sempre fa tanta bondat...! Sí, li van donar aigua... No, no gaire, només dos glops.... No, no va esmorzar, deien que no semblava que tingués gana... No, no... No van tenir temps, tampoc... Sí... Sí, mama... No, no m'he vestit encara... No, mama, no hi aniré negra... Sí, sisplau, porta el de l'osset groc amb el llaç blanc al coll... Era el seu preferit... La seva senyoreta diu que tufejava... Sí, ves, si duia bolquers i no podia parlar... Sí, mama, epilèpsia.... I paràlisi cerebral... Sí, mama... No, "mama" mai...Mai.... "
Participació al joc literari d'en Jesús M. Tibau
I ella et va dir: no es culpa teva mama!
ResponEliminaMolt cru...realitats massa dures...impotència...molt de temps per entendre-ho... ... ... ... ... ...acceptació.
ResponEliminaAferrada.
Sembla més feble del que ho és en realitat.
ResponEliminaBon relat-denúncia.
Que dur.
ResponEliminauff... aquesta imatge ens ha despertat molts sentiments. Vinc de ca la Glòria, i ara llegeixo aquest text teu tan sentit. És molt dur, molt trist, impotència... m'ha encantat la frase de l'enric, és el que hauria dit en aquest moment si hagués pogut parlar. Sort que hi ha criatures amb paràlisi que tenen mares i pares tan forts al costat que els ajuden a créixer. Una abraçada!!
ResponEliminaA TOTS: inspirat en algú que conec molt bé. I aixecat a pols amb la força de la vetlladora, la logopeda, la fisio, els metges, la química i els pares, que són uns pesats ;)
ResponEliminaMoltes gràcies per ser com sou, i deixar petja en el bloc. Petons.
Cantireta automàticament he mirat un quadre d'una nina de drap asseguda en una cadira de vímet, que tinc penjat a la paret...
ResponEliminaUn angelet d'aquells que no parlen però transmeten sentiments i quan et miren, segur que et fan pessigolles al cor...
Petons.
I a mi les teves sentides i sinceres paraules.
EliminaUna gran abraçada!