ABRICS
Posa essa a la bellesa.
Posa corbes al cos nu.
Mans al vers
si manca el bes.
La línia que es perd.
O es detura.
Cercar en aquest blog
Bloc segarrenco-urgellenc, poètico-eròtico-irònico-literari-musical, ple de fang, que marca un abans i un després en la vostra percepció dels blocs en català. A la vida real, responc al nom de Montserrat Aloy i Roca.
M'agradaria prou posar esses a la bellesa, ni que fos una sola e! :)
ResponEliminaEn canvi posar corbes al cos nu... mira, això prou, massa i tot!
Però deixo de dir bestieses, i dic el que volia des del començament. Que aquest poema em commou i m'identifica.
M'alegra saber que tenim tant en comú, Carme. I em fa feliç saber que et commou.
EliminaDe vegades penso que sóc massa concisa...
Mans al vers, sempre.
ResponEliminaMentre puguem, sempre.
EliminaLes millors linees son les que van per dintre i aquestes mai s´aturen .
ResponEliminaM´agrada el poema
És el millor elogi que puc rebre.
Eliminaposem esses i no enzes .....sempre serà millor....ui m'ha sortit un comentari surreal
ResponEliminaAls enzes els sobren Lletres com la T, la E, la W i la R. M'ha sortit desendreçat, perdoneu ;)
EliminaPreciós poema, Montse. Un regal, un altre!
ResponEliminaEts un solet!!
EliminaPetons!
"Mans al vers/ si manca el bes" m'agrada aquesta substitució.
ResponEliminaSempre hi ha un plan B ;)
EliminaQuan no hi ha besos, els versos són un consol...
ResponEliminaPetonets.
:0)
Elimina