CHAMPIGNONS
Claude Monet, Esmorzar a l'herba (secció dreta), 1866 |
"I ara el verb... sí, vós, Messieur Action... us despullareu els peus i us posareu entre Madame Adjectif i Mademoiselle Conjugaison... amb una mica més de gràcia, si no plou.... Et vous? Qu'est-ce que c'est?.... Non, pas du tout!!... Messieurs LaBeuf i Bourguignon, una mica més de verve... No, ara no vull una tassa de verbena....I les champignons? On caram tenim els champignons? Ah, vós els teniu dins dels pantalons?... I vós, Madame Subjonctif, què feu mirant-vos aquesta ombrel·la amb aquestos ulls de corder degollat?... Ah, que us volen fer una próposition inconvenient?.... Mira, aquestes figues fan bona pinta...NO, VÓS NO, Madame Chastity, no vull que us tragueu... la mouche du coche... Mon Dieu!!... quina costella... cotilla....ais, no l'acabaré de pintar mai, aquest quadre... Que si vull anar a plegar escargots amb la Margot?... Ara mateix hi vaig.... Tenim pa?.... Ho dic per deixar molletes... Al camí no, dona!!.... Un peu d'imagination, cherie...Sí, pensava dir-li "Déjeneur sur l'herbe"...."
Participació sense possibilitat de recuperar el seny a Relats Conjunts.
Jajaja... Una escena totalment esperpèntica com a mi m'agraden.
ResponEliminaMolt bo!
Estaven pensant en altres coses ;)
EliminaSenquiu!!
Que en són de bonics els impressionistes...
ResponEliminaBonics. Entesos com a bons en les ics? :D
Eliminaheheheh! molt bo cantireta!!! una escena que impressiona de debò!!! ;)
ResponEliminaSe veurà més tard, amb la desaparició de la part del mig :DDD
EliminaHOoO!!! Fantastique!! saps que bona qu'es l'aigua de carreretes per a fer l'arrós?
ResponEliminaAra penso en tallar el trànsit per a que l'arròs agafi cos... Ais :DD
EliminaEstic impressionada :o
ResponEliminaJo també. De la pocasolta que em pren les idees al bloc :DDD
EliminaCherie, a toi, l'imagination ne te manque pas...
ResponEliminaUn plaer llegir-te, noieta!
Tinc una vida força estratosfèrica... Merci à vous!!
Eliminamés que xampis deuen esser bonguis . Molt rebé . jajajaja
ResponEliminatot i no saber frances l´humor es universal .
És que no eren micòlegs certificats... Però ja se sap, vas a buscar bolets i trobes gambes :DDD
EliminaAis, m'agrada que rigueu amb mi.
Ai els models…
ResponEliminaJa veus... Tothom serveix, fins i tot Messieur Claquette, que dirigia i pintava el quadre....
EliminaMecatxis! i a l'escola d'idiomes ja han tancat la matrícula...
ResponEliminaPetonets.
Molt malament, matricula't de japonès... Et servirà per menjar sushi amb accent :DD
EliminaPtons!
la ropa, la poesía mderna..
ResponEliminaSí, la poesía tiene la culpa de que los del cuadro no sepan cómo comportarse. La ropa, también, claro :D
EliminaBienvenido!
Tot i que conec com les gastes SEMPRE EM SORPRENS!!!
ResponElimina:D
Estimada Glòria:
EliminaGràcies, amb somriure i abraçada!!
Amb lu fàcil que és pintar una nature morte! :)
ResponEliminaAquests personatges de Monsieur Action, Madame Adjective i Mademoiselle Conjugaison m'han fet molta gràcia, els has de fer sortir a més relats, eh? Bisous!
Madame Adjectif li agraeix l'amabilitat amb un regal: vous êtes fantastique ;)
EliminaBisous d'ours! :D
ResponEliminaGenial, genial, genial i esbojarrat!
Fa falta que ens traguem la cotilla i riure més, riure molt!
Chapeau madmoiselle Cantireta!!!
Mon chapeau est un peu petit pour ce commentaire si généreux...
EliminaMerci bien, Helena! :0)
El teu escrit m'ha recordat aquelles cnverses de la burgesia francesa que sembla que va substituir la noblesa, però amb tots els seus gests i tics, una substitució que perdura fins els nostres dies.
ResponEliminaMolt bo
Vicent
Me fas feliç, Vicent. Moltes gràcies.
EliminaUn petonet urgellenc!
Jjajjajajaj!!! No entenia res! L'he hagut de llegir tres vegades amb els ulls ben oberts per si és que em deixava alguna paraula o què... Encara no sé si a hores d'ara l'he entés, però suposo que per l'absurditat de tot plegat és pel què m'ha agradat... Jjajajaj!
ResponEliminaÉs absurd, vital i descomplicat. Sovint la vida és així, tot i que no ho sabem veure...
EliminaGràcies, Susanna, per passar per aquí. Ets a casa teva. Un petonet.
jajajaj! Boníssim! M'ha agradat molt!!! Absurd, com la vida mateixa...
ResponEliminaOi tant, m'has tret l'adjectiu de la boca. Però a canvi hi has dibuixat un somriure sincer.
EliminaGràcies, preciosa!
oh, la la... la la la la...
ResponEliminaAh, le déjeneur :D
EliminaBoníssim, m'he fet un fart de riure!!
ResponEliminaI això que encara no havien dinat! :DD
Eliminao la lala ....sort que l'he vist i llegit c'est magnifique!
ResponEliminaMerci bien, Madame Elfri!
EliminaJ'ai deux mots: IM - PRESSIONANT.... oui, oui, très bien.
ResponEliminaJe n'ai qu'une seule: Merci!! :D
Elimina