FERIDES

En apropar-se a la víctima, el detectiu descobrí astorat què li havia produït la laceració extraordinàriament perfecta del costat esquerre, just per sota el pit fins arribar a l'engonal, depilat "à la brésilienne", i que evitava que pogués pensar en res més que no fos la llàstima per un cos desaprofitat, mancat de gemecs en llocs públics.... Es va sobreposar mentre recordava les restes del dinar frugal i lacònic del despatx. En un extrem de la ferida, gairebé imperceptible, hi havia el que semblava ser la punta d'un ganivet. L'extregué com ho feia amb la roba interior de la seva ex-xicota: amb prudència, amb reverència religiosa, amb la respiració continguda. Tanta veneració per a que ella se'n trobés una altra. I allà, enmig de l'expectació general, es produí el miracle. L'arma del delicte era la cua de la ç trencada. La de la lletra "salaç", que acompanyava l'expressió "pernil". "El sexe, el sexe i el menjar sempre van de bracet", mormolà a un gos que s'havia confòs d'àpat calent i intentava seduir les restes d'un peluix en forma de conill, mentre s'allunyava de l'escenari del crim, i a la televisió donaven els resultats de la 6/49.