MODISTA
Deixa el baf, aterra'l.
Retorna'm el cos.
Sargeix la paraula.
Si queda enyor,
que sigui per a les engrunes.
O per a les costures
del vers ja pronunciat.
Desvesteixo la pena
a ca la modista.
Pots desfer-me el trau?
Embastat des de les itineràncies poètiques, però refet amb alguna costura vista i emmotllat a mida de la propietària.
Guarda l'enyor.
ResponEliminaLa capsa dels botons l'espera.
Amaga'l, i cerca'l
Cus-lo sobre la roba,
perda'l, si cal...
i cordes els versos
a cada trau.
("i si et quedava enyor" com diu el poeta
"besa de nou que la vida és comptada")
abraçadetes, cantireta
Te'l faràs a mida i et quedarà que ni pintat! M'has fet pensar en el "cony de vestit" del poema traduït que vas recitar a corró, m'encanta :))
ResponEliminaSí, és molt adient, oi? A mi també!!
EliminaTu sola ets capaç de cosir-te el vestit perfecte..., sense cap mena de dubte.
ResponEliminaGran poema Montse
I qui dirà que no em va balder? ;)
EliminaPetons, gràcies!!
Entre dos nivells, entre dos aigües. Bona peça a cal modista. Com tu, em quedo al nivell del present.
ResponEliminaVisca en Tom Petty!
Carpe diem, oi?
EliminaVisca!!
Una modista on pots treure't les penes i i posar-te un vestit sargit amb noves paraules (bé, això em sembla que m'ho invento una mica) val un imperi! :) Molt maco!
ResponEliminaMetafòrica, la modista. Sí que en val!
EliminaGràcies! :0)
un vestit fet a mida s'ha de fer poc a poc i segur que sempre li caldrà el toc final...
ResponEliminaben sargit el poem !!
:-)
Té paciència ;)
EliminaM'encanten les dones amb llenceria femenina....
ResponEliminaM'estranyaria de tu que no t'agradessin ;)
EliminaFestival de tòpics!
EliminaQuin concepte tens de mi!?
Intel·ligent. Aquest, segur ;)
EliminaPetons!
Un model que et queda que ni pintat!
ResponEliminaFiu fiuuuuu (això vol ser un xiulet)
La perxa saluda amb reverències :0)
EliminaSí, i si et quedava enyor, besa de nou, que la vida és comptada, com diu la Carme tot recordant Salvat-Papasseit.
ResponEliminaHo posaré en pràctica!
EliminaGràcies, bonica!
què diu que s'ha de sargir?
ResponEliminaLes paraules que han quedat mal embastades ;)
EliminaLa poesia pot ser i esdevenir una modista en la que tots ens nuem per a viure amb el que volem i sentim, amor i pau com a trets fonamentals.
ResponEliminaVicent
Sobretot pau.
EliminaGràcies.
un poema preciós!
ResponEliminadesfer el trau..i desvestir la pena a ca la modista.. genial!
Gràcies!
EliminaAhir va ser un dia feixuc... Em recomforta que us agradi.
Hi ha cotilles que estrenyen tant que ofeguen el cos i roben les paraules.
ResponEliminaPotser costa molt treure'ns-les, tenen ... els traus molt petits.
Bona nit Cantireta.
Hi ha dits amb manya. I si cal, el temps pot ser-nos aliat.
EliminaAbraçada, Pere!