LLETRA MENUDA ( i 2 )
 |
| Herbert List |
No es clou mai prou.
Aquesta nansa ara
òrfena de tu espera
l'arribada del vers,
de la síl·laba del llast,
del vi fragant, fal·laç,
en copa roent.
I plouen el·les
ge(r)minades dins el vas.
Cercar en aquest blog
Bloc segarrenco-urgellenc, poètico-eròtico-irònico-literari-musical, ple de fang, que marca un abans i un després en la vostra percepció dels blocs en català. A la vida real, responc al nom de Montserrat Aloy i Roca.
M'encanta, Cantireta! Ets boníssima!
ResponElimina:0) Gràcies...
EliminaHui no l'acabe de captar. Hauré d'esforçar-me més.
ResponEliminaEl gerro és la dona. Les el·les geminades són les llàgrimes, que abans eren paraules, que s'evaporen quan les pronuncia, i cauen per efecte de l'enyor un altre cop en el gerro, que és la dona.
EliminaPetons.
M'agrada molt més que l'entrada que n'he fet!
ResponElimina:0) Gràcies.
EliminaLa síl·laba del llast. Precís i impressionant. Poeta!
ResponEliminaM'afalagues, maco...
EliminaGenial, el joc amb les el·les que ge(r)minen!
ResponEliminaLlavors petites que abraçades creen paraules... Surrealisme = cantireta. :0)
EliminaL'amor va sempre embolcallat de paraules, són la copa on viu o habita l'amor, allò que donem en cada acte, en cada moviment o pensament.
ResponEliminaVicent
I jo visc embolicat d'elles :0) Petons!
EliminaUn poema preciosíssim.
ResponEliminaNovesflors, que m'ho digues tu, a qui considero una poeta amb molta sensibilitat, és un gran elogi. Una abraçada!
EliminaQuan germinin les l·l que han plogut dins del vas, crearan nous versos per cada sil·laba...
ResponEliminaPetons.
:0) Petons.
EliminaMare meva, quin nivell!
ResponEliminaPOETA!
:0) Em fas feliç... Petons!
Elimina