ANTAVIANA
Aquests mots, que ara
em desvesteixen
al besllum,
volen nuar-me a tu.
No m'hi resistiré. Però caldrà
tornar a llegir entre línies,
i entre dermis especiada
i cartílag olorós, embolicar-t'hi.
Ser regal, com antaviana.
Des/embolicar, tacte, vista, olfacte. Complicitat.
I convertir la vida en un regal sempre que es pugui.
ResponEliminaI tenir dits per desembolicar-lo...
EliminaEl major regal d'una vida potser siga el de l'amor, i sobretot quan l'amor ja no és això que diuen un volcà, sinó que es deixa arrossegar suaument com el sol del matí.
ResponEliminaVicent
El que fa créixer en abundor, i produeix flors de vida.
Eliminagracies Van!!!! No se quantes birres dec al vell de Belfast!!!
ResponEliminaPer a mi, una Guinness. En vols una altra? ;)
EliminaNo n'hi ha regal més gran.
ResponEliminaPetons.
Lligar-se amb fil prim i durador.
EliminaPetons.
Un dia em van regalar una Antaviana ben embolicada...Desfent el llaç ja era feliç...
ResponEliminaPetons.
Aquella tremolor als dits en agafar el nus del llaç...
EliminaPetons.