VERTICAL
 |
| Mai té un pa a l'ull ;) |
El blanc del pa
a contrallum,
encara que espiga,
aliment per al cos,
translúcid, profund.
encara que espiga,
aliment per al cos,
translúcid, profund.
Mira'm al besllum.
Potser geomètrica
l'escaire donarà fruit.
Una llàgrima de blat
sincera, al capdamunt.
I et servo sempre.
Vertical.
Com aquest discurs.
Quina imatge més impressionant, em permet pensar una estona més.
ResponEliminaTan de bo forem tan útils per algú com el blat ho porta sent des de fa tants segles.
Una abraçada.
Les engrunes són útils per als pardals, i per als estómacs delicats. Siguem això, necessaris però discrets.
EliminaPetons, maca.
Es bo trobar-se amb un poema de bon mati.
ResponEliminaLa imatge vertical, erguida, digna.
I escolto Dylan:
Got no place to fade, got no coat, i'm on a rolling river in a jerkin' boat trying to read a letter to me that somebody wrote about dignity.
You make me blush... Yet, I don't surrender.
EliminaKisses.
El blat és poesia translúcida, profunda.
ResponEliminaI fa bona olor, i alimenta. És útil, vaja.
EliminaGràcies!
Les llàgrimes de blat tenen gust de vida, de bona poesia.
ResponEliminaGràcies, maca!!
EliminaM'has fet pensar amb l'olor del pa acabat de fer,( el nostre pa de cada dia) que hem d'agrair a la que fou espiga...Eixugo la llàgrima!
ResponEliminaPetonets.
Però deixa el rou, que l'amararà fins a la propera pluja...
EliminaPetons.
És un plaer llegir-te...
ResponEliminaSilenci i bona poesia, tant visual con escrita...
Gràcies!
Així ho intento cada cop que escric. Gràcies, Remei. Un petó!
Elimina