S'ha produït un error en aquest gadget

divendres, 9 de novembre de 2012

A L'ORIGEN

tarda elèctrica

 Estimo.

En balança daurada, elèctrica,
em despullo per a pesar menys,
per a que el pes de la carn no ens menystingui.

I t'enyoro.
En rellotge de sorra mesuro
els dígrafs, i els silencis, i els punts
de les eles germinades dins meu, i m'hi enrampes.

I projecto desig als fils.
S'entelen d'àtoms si et penso.
Intensament.

Com flaire de timó. 
Com llamp.

A l'origen.

29 comentaris:

  1. No sé si t'ho he comentat que una vegada vaig fer-li un poema ja perdut pel meu pagament, a una dona que començava així:
    La mateixa lluna que acarona/ el teu ingenu somriure gela la meua espera.
    Llargues nits d'angoixa i ets tu/ bella, blanca i freda Nicole/ que explores el meu ànsia inefable de comunicació/ el meu únic secret...

    I tot i que l'he trabucat ja no me'n recorde més, intentaré un dia refer-lo amb la memòria.

    Bonic poema el teu on el que volia destacar amb el meu era que jo comentava a la fi d'ell la ingenuïtat del tacte i de l'amor, el que tu parles de que el pes de la carn no ens menystinga.

    M'ha agradat.
    Una abraçada russafenca-valenciana

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. El poema era aquest, ella era letona i no coneixia el català-valencià:

      Para Nicole

      La misma luna que acaricia
      tu ingenua sonrisa hiela mi espera.
      Largas noches de angustia
      esperando un norte, el Norte,
      y eres tú, bella, blanca y fría Nicole
      quien exploras mi único secreto,
      mi ansia inefable de comunicación.
      Me dijiste: _Tengo un hijo.
      I te sentí madre y esposa
      como oyendo cantar Moon River
      a Audrey Hepburn, la ingenuidad
      del tacto del amor,
      para que en un instante,
      tan sólo en un sublime momento
      olvidáramos el mundo.

      Elimina
    2. Sublims moments... com l'electricitat.

      Gràcies, Vicent. Abraçades des de l'Urgell.

      Elimina
  2. Uns sentits ben elèctrics ... M'agradat !!

    ResponElimina
  3. es dibuixen en l'aire orgasmes amb molt de voltatge i una intensitat ferotge......

    ResponElimina
    Respostes
    1. Celebro vivament haver provocat tanta tensió elèctrica i aquest comentari ;))

      Elimina
  4. Intens és poc, no sé què dir! m'ha dut molt enllà, a l'origen de la carn :))

    ResponElimina
  5. Molt ben trobat, amor i electricitat a vegades tenen molta relació virtual.

    ResponElimina
  6. M'encanta, noieta i el trobo trasbalsador i electritzant! Si em falta energia vindré de tant en tant a carregar-me les piles. :)

    ResponElimina
  7. Sí, potser podrem venir de tant en tant a llegir-lo, el poema/carregar piles :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Entrant pel bloc, a mà dreta. Al costat de la màquina de cafè :))

      Elimina
  8. Tot un garbuix de cables sota el sol del capvespre...Com de vegades tenim embullats els sentiments i ens enrampem amb un lleu fregadís...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per sort s'han desembullat amb un cable :))

      Elimina
  9. No vull gosar a rompre aquest romanticisme ...empalagos ? però aquets poemaa mi emsembla d´una brutor sexual exclatant.

    Més que res per fer el contrari dels comentaris .

    P-d com veus he quedat tocat perel ditxos jeroglific anterior i per la mala llet acumulada del darrers esdeveniments .( ja m´entens ) .


    si més no en qued amb la paraula . T´enyor.

    salut . gracies.

    ResponElimina
  10. M'has deixat electrocutada!!!
    Quina poténcia. Alta tensió.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I això que no està dedicat a lo Sean Connery :))

      Elimina
  11. De vegades l'amor s'atura lentament mogut per corrent d'un volt i mig.
    És com si se li acabessin les piles i no el mou ni ... l'energia eòlica d'un pet de tramuntana.

    Bona nit Cantireta :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. I una guspira de llar de foc des del sofà? ;)

      Petons de dissabte, Pere :)

      Elimina
  12. m´ he posat el vestit nou per llegir el teu poema. Tu l´ estrenes

    ResponElimina
    Respostes
    1. Feliciti al model. Li queda fantàstic per estrenar els corrents elèctrics d'aquest comentari ;)

      Petons.

      Elimina
  13. Montse, muchas gracias de nuevo, me alegro mucho que mi foto sirva para el poema, los atardeceres y los sentimientos están llenos de energía, como la electricidad.

    Un beso.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Eres único, y tus imágenes circulan por mi cerebro como movidas por una descarga terrible de versos y emoción.

      Otro beso!

      Elimina

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!