S'ha produït un error en aquest gadget

dilluns, 5 de novembre de 2012

S'ASSEMBLARAN A TU

d'aquest home fantàstic


La meva apreciada Alexandra Grebennikova ha deixat petja en la meva memòria amb una entrada brillant, que us recomano vivament. L'última frase m'ha inspirat aquest poema.  




S'ASSEMBLARAN A TU

Aquest nom em sotja.
D'esquitllentes
es cola pels dits dels lloms
dels diccionaris, i amb les acepcions
intercala a. per arribar a port
i d. si és degoteig de sal
a la pell i a la sorra...

I als miralls canvia

la fesomia tan estimada,
i l'estimba,
i la fa seva, i hi plora.

I saps? Els bassals
fan caleidoscopis de la memòria.
Tampoc li cal crosses,
és ben vertical i digna.
NO diuen t'estimo:
ho senten, endins, en cada lletra,
perquè totes les cares del món
s'assemblaran a TU,
un cop t'hi emmirallis.



14 comentaris:

  1. Gràcies Cantireta. Gràcies pels bassals que fan caleidoscopis de la memòria ben vertical i digna. La bona. La vertadera. Una abraçada molt gran.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vertical, digna, perquè així em van plantar a la terra que em dóna nom. I vertadera perquè cal ser sensat i generós amb la terra, encara que sigui de secà.

      Una abraçada enorme i un petonàs, preciosa!

      Elimina
  2. Em sembla inevitable... que s'assemblin a un tu, al nom que sigui que a cadascú ens sotja. I és bo que sigui així, i que la memòria segueixi, calidoscòpica i digna!

    Bon dia i una abraçada, cantireta

    ResponElimina
    Respostes
    1. I és que aquesta memòria potser no tingui una gran forma física, però és tan digna que alguns s'haurien d'avergonyir de presumir de la seva alçada... metafòrica, sempre ;)

      Petons, maca!!

      Elimina
  3. Ho sento, endins, en cada lletra que escrius! Que bonic, Cantireta :))

    ResponElimina
  4. Calla i sotja ( dita ben menorquina i amb la qual hi practic l´insubmissió si es impossat.Si es referit a pedants i altres catamatins i bufaxeremies , ho trob necesari i imperatiu ).

    He hagut de cercar qualque paraula al diccionari , a més d´enriquir l´anima , aquest poema enriqueix el cervell.

    Em podriem fer un atesis d´aquest poema ...si no t´arriba d´una manera ho fa d´una latra. Genial.

    Una bessada. ( creus que arriberem a port? supos que aquets bloc convindrem que en pot esser un . seguesc navegant . ;) ).

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em fas feliç amb el que em dius. Celebro que estiguis navegant pel bloc, i sobretot que trobis tot el que hi venies a buscar.

      Una abraçada, i passa sovint, que si no et posaré falta! ;)

      Elimina
  5. Cantireta, no et trenquis, conserva el misteri del quevols dir i no dius.M'agrada. Manel

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Manel, per passar per casa meva. Ho procuraré ;)

      Elimina
  6. "Totes les cares del món s'assemblaran a tu, un cop t'hi emmirallis"...Un eco de rostres.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I és que, a cops, veure't en l'altre és tan alliberador... com si la veu es tornés carícia en ser retornada.

      Petons.

      Elimina
  7. Vertical que no altiu.
    Les paraules calen i "calen"
    Preciós i misteriós poema.

    Un petó.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies per les teves imatges, maco.

      Un altre, que val per dos!

      Elimina

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!