Ves al contingut principal

S'ASSEMBLARAN A TU

d'aquest home fantàstic


La meva apreciada Alexandra Grebennikova ha deixat petja en la meva memòria amb una entrada brillant, que us recomano vivament. L'última frase m'ha inspirat aquest poema.  




S'ASSEMBLARAN A TU

Aquest nom em sotja.
D'esquitllentes
es cola pels dits dels lloms
dels diccionaris, i amb les acepcions
intercala a. per arribar a port
i d. si és degoteig de sal
a la pell i a la sorra...

I als miralls canvia

la fesomia tan estimada,
i l'estimba,
i la fa seva, i hi plora.

I saps? Els bassals
fan caleidoscopis de la memòria.
Tampoc li cal crosses,
és ben vertical i digna.
NO diuen t'estimo:
ho senten, endins, en cada lletra,
perquè totes les cares del món
s'assemblaran a TU,
un cop t'hi emmirallis.



Comentaris

  1. Gràcies Cantireta. Gràcies pels bassals que fan caleidoscopis de la memòria ben vertical i digna. La bona. La vertadera. Una abraçada molt gran.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vertical, digna, perquè així em van plantar a la terra que em dóna nom. I vertadera perquè cal ser sensat i generós amb la terra, encara que sigui de secà.

      Una abraçada enorme i un petonàs, preciosa!

      Elimina
  2. Em sembla inevitable... que s'assemblin a un tu, al nom que sigui que a cadascú ens sotja. I és bo que sigui així, i que la memòria segueixi, calidoscòpica i digna!

    Bon dia i una abraçada, cantireta

    ResponElimina
    Respostes
    1. I és que aquesta memòria potser no tingui una gran forma física, però és tan digna que alguns s'haurien d'avergonyir de presumir de la seva alçada... metafòrica, sempre ;)

      Petons, maca!!

      Elimina
  3. Ho sento, endins, en cada lletra que escrius! Que bonic, Cantireta :))

    ResponElimina
  4. Calla i sotja ( dita ben menorquina i amb la qual hi practic l´insubmissió si es impossat.Si es referit a pedants i altres catamatins i bufaxeremies , ho trob necesari i imperatiu ).

    He hagut de cercar qualque paraula al diccionari , a més d´enriquir l´anima , aquest poema enriqueix el cervell.

    Em podriem fer un atesis d´aquest poema ...si no t´arriba d´una manera ho fa d´una latra. Genial.

    Una bessada. ( creus que arriberem a port? supos que aquets bloc convindrem que en pot esser un . seguesc navegant . ;) ).

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em fas feliç amb el que em dius. Celebro que estiguis navegant pel bloc, i sobretot que trobis tot el que hi venies a buscar.

      Una abraçada, i passa sovint, que si no et posaré falta! ;)

      Elimina
  5. Cantireta, no et trenquis, conserva el misteri del quevols dir i no dius.M'agrada. Manel

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Manel, per passar per casa meva. Ho procuraré ;)

      Elimina
  6. "Totes les cares del món s'assemblaran a tu, un cop t'hi emmirallis"...Un eco de rostres.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I és que, a cops, veure't en l'altre és tan alliberador... com si la veu es tornés carícia en ser retornada.

      Petons.

      Elimina
  7. Vertical que no altiu.
    Les paraules calen i "calen"
    Preciós i misteriós poema.

    Un petó.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies per les teves imatges, maco.

      Un altre, que val per dos!

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars

PUBLIQUEM, QUE SÍ!

Què volen les dones?

HOMENATGE A J.V. FOIX