S'ha produït un error en aquest gadget

diumenge, 16 d’agost de 2015

Malucs (meus, seus...)

Sinyora com cal, treta d'internet


PER L'ÚNIC HOME A QUI LI AGRADEN ELS MEUS MALUCS


Hi havia aquella crema caríssima de França
que prometia la desaparició dels clotets
si una s'hi afanyava amb nocturnitat.
Llavors, quan això no rutllava, Kiko, la massatgista
a Profile Health Spa, enfonsava els seus polzes
en la meua carn mentre m'explicava
en termes quasi científics que les seues mans aspres
podien trencar fins el glòbul de cel·lulitis més rebel.
Jo xisclava, em sortien morats, però res
més succeïa. Quan es curaren, les cames encara semblaven
farinetes de tapioca. Hi havia el mètode "corró"
del que n'era devota des dels 12 anys 
en què em pastava les cames grumolloses com si fes pa.
Genolls de Mató, Cuixes de Tro -
m'ho vaig sentir tot - sota l'aparença de la burla,
sota el paraigua foradat que confonem amb l'afecte.
Vaig aprendre a triar vestits llargs
i mitges fosques de llana, pirates en lloc de shorts,
i, així que vaig poder, banyadors amb faldilleta.
La nutricionista va dir que potser les pastilles Royal Jelly
desintegrarien el greix. Vaig beure 8 vasos 
d'aigua cada dia durant un mes. Vaig menjar només
bistec durant una setmana. Seguia els consells de tothom,
amb la por de que si no ho feia, els meus malucs
serien només culpa meua. La liposucció
era caríssima. Els shorts fabricats 
amb plàstic-que-fa-suar-la-tira i anunciats a la darrera pàgina
del Telva no funcionaven. Nedar, caminar asseguda, aixecar cames.
Violent, especialment si ets feminista.
Pensava si l'Andrea Dworkin hi havia deixat de pensar,
i com. Si la Gloria Steinem fa aeròbics, 
i ho afirma en públic perquè s'ho passa bé.
Llavors vaig llegir en un llibre d'auto-ajuda:
Si aprecies els teus malucs, ells t'apreciaran
de retorn. Tot i que no va ser un amor a primera vista,
agraïa les meves cames perquè em pugessin 9 pisos
el dia en què l'ascensor de la feina s'espatllava;
per aquella carrera breu que m'impulsava
entre les portes del metro a punt de tancar-se
per tal d'assistir a una pel·lícula de cinema;
per sostenir les meues nebodes, encamellades l'una
a cada cuixa, els seus caps enfonsats a la meua falda.
Crec, de fet, que va ser en aquell moment
que feia de tieta en què vaig oblidar un instant
el dilema dels malucs i vaig començar, completament,
tal com es diu, a gaudir de la vida. Per tant, quan més endavant va passar que
em vaig enamorar, i de regal,
l'home digué que li agradaven els meus malucs, no m'hagués
hagut de sorprendre tant. Primer creia que era un malentès -
li agradaven els meus ulls, que algú sospirava per un besuc,
o que volia desesperadament un mocador d'un sol ús. 
I tampoc era fàcil dir feliçment oh, gràcies,
i fer-li-ho repetir tot. Vaig seguir preguntant
si n'estava segur, esperant la rematada
de l'acudit mesquí sobre el tema dels malucs.
Vaig fer-li una carícia al ventre de la cama, morena i ferma,
amb muscles bellíssims remoguts a la part posterior.
No era coherent igual que l'amor tampoc no n'és.
I llavors es va tornar coherent del tot. 


Traducció de l'anglès de Montserrat Aloy i Roca





12 comentaris:

  1. M'ha agradat molt.
    No la coneixia.
    Intentaré trobar poemes seus.

    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquesta setmana posaré un altre poema seu que vaig llegir a la 2ª Tardoral, un de MOLT curiós.

      :-)

      Elimina
  2. Ah, gràcies per la traducció.

    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. De res! M'ho he passat teta traduïnt!

      Petons!

      Elimina
  3. I aquesta dona li agradaven els seus malucs? Crec que aixó és el primer objectiu.

    Bon diumenge!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Crec que al final va acceptar-ho dempeus, gràcies als malucs...

      Bon dilluns, un petonàs!! :-)

      Elimina
  4. Aquests sinyora ha d'aprendre de que tothom té un percentatge d'encert a la vida.......si algú namés tingués un 1 per cent, serà tant fàcil com malecujar-se (de malucs) a 100 persones per trobar el seu U.
    Tioria extreta de l'ixperiència.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sinyor Gas-ull,

      Com és que hara me fa faltes d'hort-o-grafia? I en quina declinació hem de "malecujar" a les persones?
      Per cert, aquesta tioria que vós diueu treta de l'ixperiència...no serà la de Mulder i Scully?

      Rebi un carretó de petons, recent plegats de l'hort de la Grafia (cosina de la cantireta per part de padrí)

      :-)

      Elimina
  5. Només necessitem que ens desitgin i els complexos se'n van...o no?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quan ens desitgen el nostre cos és el més bell entre totes les dones. La pell, la rialla, la cadença dels malucs quan caminem...tot ajuda a fascinar qui ens mira, bocabadat.

      :-)

      Elimina
  6. No coneixia el mot "thigh", molt bo, molt touching, thanks!

    ResponElimina
    Respostes
    1. I like thighs. Mine especially. Touch is one of my favourite senses... ;-))

      Thanks to you!

      Elimina

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!