Passa al contingut principal

UN GUIÓ AL BOSC

vistes del bosc ;)

Van posar un guió al bosc.
Un enllaç horitzontal
en què fer-se amants.

Una línia entre el bosc
i el cos, i la B del bes.
Sense baranes,
per escapar del capvespre
amb els gafets del silenci.

I tot, tan vertical,
els sorprenia per eròtic.
I s'hi arboraven,
i es calaven foc...

Com dits fent camins
a les cames. Mans.

La caiguda dels cossos...

Comentaris

  1. Ai! Que m'emociono!
    Preciós Cantireta, preciós.
    Amb el teu permís el copio al post
    B7s

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies a tu, per la foto, i per ser qui ets ;)

      Una abraçada!

      Elimina
  2. Aquest guió dona molt de joc ;) a mi que no m'agraden gens... ara els veuré diferent. Genial!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquest banc sembla esperar el capvespre per parlar d'ell mateix...

      Als teus peus, mestra!

      Elimina
  3. Veus ..no anava jo malament . I avui que plou ..sofa i manta , tapedets i bens juntets. Les mans ? les mans sempre jugaseres.

    Salut i amor.

    ResponElimina
  4. Recoi, quina imaginació més sorprenent, més maca, més poetesca, més suggerent que posseeixes, Cantireta! M'agrada molt el poema! Ha de ser molt fàcil tot, en un bosc així; trobar l'amant potser ja serien figues d'un altre paner...
    Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Al meu cap hi és tot... clar que jo sóc jo... ;)

      Un petonàs, Montse!

      Elimina
  5. Compteeeeee, a veure si posarem foc al bosc!

    ResponElimina
  6. el teu poema , genial com sempre, em trasllada a una cançó del Josh Ritter que em poso a traduir tot seguit.
    Petons fada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Passejo entre versos... els besllums del bosc m'acompanyen.

      Petons, druida.

      Elimina
  7. Com el Porquet ha dit, compte amb el foc...El bosc de seguida s'arbora, i amb les brases de tant de caliu!!! Però millor que no fugin del capvespre, ni del cel rogent...Serà més romàntic!
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi ha hores en què el temps s'atura. Es diuen i comprenen el capvespre.

      Petons.

      Elimina
  8. Cantireta... aquest el tenia jo pendent. Hi havia qui trobava trist aquest banc, jo no. Jo el trobava un lloc molt adient per estar tranquil·la, sola o acompanyada. T'agafo aquest decorat amorós i seguiré el teu poema, magnífic i vibrant com sempre, a cal Miquel amb una altre poema d'amor...

    Gràcies per donar-me el to!

    ResponElimina
    Respostes
    1. La bleda arborada que sóc sempre troba vegetals enamoradissos... O matèria verda sobre la que escriure ;)

      A tu, estimada, per venir!

      Elimina
  9. Després del guió segueixen els punts suspensius o les exclamacions?
    Eh!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Poden seguir amb el que fan, en silenci, o exclamar-se de la dissort i haver de fugir, perquè la Ventafocs té hora demanada amb el coixí....
      :0)

      Elimina
  10. A qui espera el banc?
    Esperança?, temença?, incògnita?, desig?, por?,... deu haver sentit i "sentit" de tot... una caixa de sorpreses!
    El poema preciós, la poeta romàntica i suggerent, com sempre.
    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Lluís, preciós, t'enyorava...

      Una altra abraçada ben càlida!

      Elimina
  11. M'ha recordat aquest sensual poema, i l'has fet amb un banc! i de pedra, la cançò de Georges Brassens "Les amants des bancs publics" en el que conta com tu la història d'un banc i dels seus amants si pots te la baixes és d'allò més bonica.
    T'ha eixit un banc que sembla fred i l'has posat tota la calidesa del món, en aquell bosc obac.

    Una abraçada russafenca

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. Diuen dels Leo que podrien vendre gel als esquimals. Jo poso llum a les ombres, calidesa a l'obaga.

      M'hauré de conformar amb qui sóc... ;)

      Un petó ben fort.

      Elimina
    2. Et merci bien pour la chanson qui tu m'a recommandé. Elle est géniale!! :0)

      Bisous!

      Elimina
  12. em trec el barret, el folre l'abric i les espardenyeres! una poesia excelsa!

    ResponElimina
    Respostes
    1. No et treguis l'essència, Elfri, te la trobaria tant a faltar... I gràcies pels elogis, molt sincerament...

      Una abraçada enorme!

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars