S'ha produït un error en aquest gadget

dimarts, 30 d’octubre de 2012

BIAIX



Per telèfon,
lluny de Pisa,
imagino que torçats
damunt del llit
tenim les mantes
penjades al biaix.

(del meu llibre, "Gàbies de vidre i pols", pàgina 51)

14 comentaris:

  1. Sorprendente, como las personas que sin equilibrio logran estar en pie. Como intentamos no caer, como intentamos cogernos de la ventisca y la inercia.

    Un abrazo

    Val

    Barcelona Daily Photo

    ResponElimina
  2. A mi no em faria res tenir les mantes de biaix... en aquestes condicions!

    ResponElimina
  3. Sense paraules.... a mi sempre em dixes sense paraules!

    ResponElimina
  4. Impacta molt la Torre quan estàs sota, el mateix que senten al tenir les mantes del biaix...

    Aferrada!

    ResponElimina
  5. M´ha recordat a la meva temporada de fuster.

    De totes maneres devia d´estar molt aburrida al telefon per a penjar en l´angle de penjada de les vaneves o molta imaginació també .

    El poema semblant a les tankas , senzill i profund. Salut.

    ResponElimina
  6. Una bona associació d'idees...
    Petons.

    ResponElimina
  7. Tens una capacitat d'associar imatges brutal!! No se m'hauria acudit mai aquesta relació. Ara quan vegi una manta de biaix no podré evitar pensar en la Torre de Pisa ;)
    Una abraçada!

    ResponElimina
  8. Torçats damunt del llit, i la torre de Pisa, em semblen dues figueres molt sensuals, com? dirà algú, i és perquè Itàlia sempre m'ha semblat molt sensual des de l'època dels romans tot i que és també el bressol de la cristiandat.

    Bon poema.

    Vicent

    ResponElimina
  9. El biaix permet una certa flexibilitat acariciant.

    ResponElimina
  10. Quin efecte de deseuqilibir que convida a l'aventura que té el biaix! Pisa es recorda per la fascinació de la seva torre inclinada. Però si totes les torres fossin inclinades buscaríem la fascinació de les torres ben dretes. El més curiós del poema és el primer vers, que ens situa en la distància, l'evocació i la imaginació.

    ResponElimina
  11. Hi ha poemes d'amor que passen desapercebuts. Semblen altres coses, hom vol trobar-hi els tòpics i els mots comuns. Però el biaix és atractiu, perquè en la diagonal hi ha l'actracció. Aquesta era la idea, desequilibrar per a trobar l'altre, si l'altre vol... ;)

    I, com sempre, un gran afecte PER A TOTS VOSALTRES, que em feu més sàvia i humana amb les vostres paraules.

    ResponElimina
  12. biaix ja és una paraula ben maca per si sola! dins d'aquests versos s'escau molt bé.

    ResponElimina

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!