S'ha produït un error en aquest gadget

divendres, 5 d’octubre de 2012

LLETRA MENUDA ( i 2 )

Herbert List

No es clou mai prou.
Aquesta nansa ara
òrfena de tu espera
l'arribada del vers,
de la síl·laba del llast,
del vi fragant, fal·laç,
en copa roent.
I plouen el·les
ge(r)minades dins el vas. 



18 comentaris:

  1. Hui no l'acabe de captar. Hauré d'esforçar-me més.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El gerro és la dona. Les el·les geminades són les llàgrimes, que abans eren paraules, que s'evaporen quan les pronuncia, i cauen per efecte de l'enyor un altre cop en el gerro, que és la dona.
      Petons.

      Elimina
  2. M'agrada molt més que l'entrada que n'he fet!

    ResponElimina
  3. La síl·laba del llast. Precís i impressionant. Poeta!

    ResponElimina
  4. Genial, el joc amb les el·les que ge(r)minen!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Llavors petites que abraçades creen paraules... Surrealisme = cantireta. :0)

      Elimina
  5. L'amor va sempre embolcallat de paraules, són la copa on viu o habita l'amor, allò que donem en cada acte, en cada moviment o pensament.


    Vicent

    ResponElimina
  6. Respostes
    1. Novesflors, que m'ho digues tu, a qui considero una poeta amb molta sensibilitat, és un gran elogi. Una abraçada!

      Elimina
  7. Quan germinin les l·l que han plogut dins del vas, crearan nous versos per cada sil·laba...
    Petons.

    ResponElimina

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!