Ves al contingut principal

VERMELLA


No era ni de bon tros la rosa del poema. Mai havia estat fidel a la forma, que tenia un aire cubista, ni a la flaire, que no perdurava en la memòria, ni tan sols als símils de la seva fidelitat. Escopia verí en cada espina, s'amistançava amb pensaments de qui n'havia manllevat màximes filosòfiques, i fumava d'amagat les burilles dels cigarrets on l'havien replantada. Era flor d'un sol dia, com la que duia el dandi al trau de la jaqueta d'entretemps. Fal·laç, fins i tot en el gènere al qual deien que pertanyia. Abans havia estat pebrot.


Comentaris

  1. Una rosa que va a contracorrent i no per això és menys bella! Això del pebrot m'ha deixat amb la boca oberta :o
    Petonets matiners!

    ResponElimina
    Respostes
    1. I la flaire, ben escalivat? :DD

      Servixen per demà, los meus!!

      Elimina
  2. El teu text m'ha fet pensar en el Petit Príncep, quan aprèn a valorar una rosa per ser única, malgrat sigui igual a milers d'altres roses. La presentació que fas d'aquesta flor la converteix en especial i diferent a totes les altres.

    ResponElimina
    Respostes
    1. S'ha reciclat, reencarnat.. és diferent, i que duri ;)

      Elimina
  3. Vermella com un pebrot, no podia ser d'altra!

    ResponElimina
  4. Hi han pebrots amb criteri i hi han roses que s´ho creuen massa.
    Sempre he preferit els comestibles

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo també. Véns a arrasar la verduleria? :DD

      Elimina
  5. Fa planta, encara que fos pebrot.

    Meravellosa la Callas!
    Bona tarda

    ResponElimina
    Respostes
    1. Servix per alguna cosa, ni que sigo dolenta ;) O no...

      Elimina
  6. Com a vegetarià i rondinaireaficcionat , li dire : poder pels pebrots.!!!

    Un dia si vol podriem xerrar del broquil . salut.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'hi poso ara mateix. Tot sigui per a satisfer el públic blocaire ;)

      Salut i verdura!

      Elimina
  7. Doncs, tal com ho expliques, em sembla una sort que fos rosa d'un sol dia... i després que fos una poma rodoneta!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi ha roses que es mereixen ser ofegades en perfum :DD I no promoc la violència a les perfumeries, que consti :DD

      Elimina
  8. La rosa ha esdevingut pebrot...Quin desconcert! Bé, almenys li deu quedar el color roig...

    ResponElimina
    Respostes
    1. No ho tenia clar des de bon començament. És que era un hort una mica estrany ;)

      Elimina
  9. Si era una rosa tan feréstega, millor que fos d'un sol dia, sinó hagués decebut a molta gent...És que d'una rosa abans pebrot, no se'n pot esperar gaire...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. NO, morir a les brases i prou :DDDD

      Petons conciliadors!

      Elimina
  10. Malgrat els imperatius de la ciència o del nou ordre mundial darrere de cada dona siga del sexe que siga sempre hi ha un exhort, l'home, el baró i darrere de cada home un altre, la dona. Amb açò no vull llevar la individualitat i la llibertat de la tria del sexe, que indefectiblement i lliure es tria, es deu triar.

    Una abraçada lúcida des de València

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo crec que el sexe en la verdura dóna molt de joc. No podia triar, però es va alliberar fent el que no tocava ;)
      Petons.

      Elimina
  11. Doncs mira, m'agrada la manera de fer de la rosa/pebrot! No sempre s'ha de fer el que esperen d'una, oi?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo sempre he estat més pebrot que rosa. Més que res perquè el pebrot és verd i discret fins que es torna vermell. Amb tot el que suposa ;)

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars

PUBLIQUEM, QUE SÍ!

Què volen les dones?

HOMENATGE A J.V. FOIX