Cantireta a Bar-cel-ona (2ª part)
A veure... mos havíem quedat en què algunes persones anaven al lavabo, i altres feien saltirons (d'alegria) per dissimular la bufeta atapida... davant del Palau de la Música, ep, que no és cap lloc lleig...bé, mentida, sí, la paraula Bitllet Millet i "Poseu la mà a les butxaques d'altri / i que el dia vos sigui fàcil... etc". Ais, que me desmarxo. Aon era? Ah sí, que la Montse Bote i lo Ramon (mon-cat) alternaven la meva orella dreta per a dir-me que me buscaven (quina emoció, ser tan popular... hehehe). Després de 25 trucades i de desesperar lo Xavi (que pensava que jo, de poeta, en tenia tant com de salvadora de la pàtria la Gaietana d'Alba(da)) i fer-me morros (i jo, gairebé fotre-me'n), arribem a la conclusió de que:
1. saltironejar davant lo Millet queda bé, sempre que de fons soni alguna sardana.
2. trucar-se condueix a la sordesa, sobretot cap als altres, que te parlen i no t'enteres de ré.
3. tinir gana a Bar-cel-ona no surt a compte, perquè t'aixequen la camisa i et quedes amb l'estòmac mig buit... això sí, l'efecte estètic està més que assegurat.
Visto lo cual, mos en vam anar, alguns saltironejant (servidora) i altres ja corrent, cap a l'ATN, que és el nom moderno pel qual se coneix l'Ateneu, lloc on se reunixen les ments preclares per
escopir a la closca pelada dels cretins (Salvat-Papasseit dixit) del poble que va a peu (cantireta dixit).
Fi de la segona part.
1. saltironejar davant lo Millet queda bé, sempre que de fons soni alguna sardana.
2. trucar-se condueix a la sordesa, sobretot cap als altres, que te parlen i no t'enteres de ré.
3. tinir gana a Bar-cel-ona no surt a compte, perquè t'aixequen la camisa i et quedes amb l'estòmac mig buit... això sí, l'efecte estètic està més que assegurat.
Visto lo cual, mos en vam anar, alguns saltironejant (servidora) i altres ja corrent, cap a l'ATN, que és el nom moderno pel qual se coneix l'Ateneu, lloc on se reunixen les ments preclares per
escopir a la closca pelada dels cretins (Salvat-Papasseit dixit) del poble que va a peu (cantireta dixit).
Fi de la segona part.
Pos SI!! txapel a la closca pelada dels cretíns i envejeta sana de no haver-hi estat ... mecatxis!! mis muertos!!
ResponEliminaNo, home, "los muertos" aquí no hi pintaien ré... En tot cas, naltres sí, que pensàiem en tu...!
Eliminaredimoni, quin blog més guapu!
ResponEliminasaps que a la penya bogarde t'enyoren?
Ens veiem allí. Jo soc del nou govenr bogarder.
Sinyora, se la saluda afectuosa i barçaloninament...hehehe
EliminaI mos veiem a cal Bogarde, lloc apropiat per a tot català que se prècio ;)
Holla,
ResponEliminaI am Brazilian ( Brazil )
I have a blog.
Please, you can now follow-me this blog.
Welcome to my blog.
I am happy
HERE
www.josemariacosta.com
We are happy that you are happy.
EliminaI've been to your blog. Looks interesting.
Veig que les excursions als lavabos era una de les fites del dia...
ResponEliminaNo sé on redimonis devíeu dinar, que vau sortir amb la panxa i la butxaca buida...No hi ha GPS que porti a restaurants bons, bonics i baratos???
Petons
Estan en castellà, les indicacions. Per tant, són botiflers ;D
EliminaHo estàs fent emocionant això, amb tants capítols...
ResponEliminaEl resum és que va ser un dia molt complert i que jo el vaig gaudir moltíssim.
És que era emocionant, trobar-vos...
EliminaCom diu el visitant del Brasil nosaltres també estem happys en aquest blog i durant la visita poètica, que no gastronòmica, a Barcelona.
ResponEliminaA la propera porto carmanyola. Quin atracament més sofisticat, lo restaurant!
EliminaAcabo de trobar aquest bloc i m'ha agradat molt, ens anem seguint!
ResponEliminaLluís, remena tot lo que vulguis. Ets a casa teva!
EliminaI gràcies!
Ja tinc ganes de llegir la tercera part per saber què vau fer després de dinar, hehe. Va ser una bona visita poètica i el dinar prou bo tot i que una mica car pel que ens van donar! Jo també estic happy i quan rellegeixo la crònica encara més de tan detallada i explicada amb la teva gràcia natural! Petonets, guapa :)
ResponEliminaM'hagués agradat trobar un val per 100€ de compra a la Fnac, però no va poder ser :(
EliminaMos vam aconformar amb sengles (??) tallats a una cafeteria cèntrica, força silenciosa i acollidora, fins l'hora del Rufes.
Abraçades.