Passa al contingut principal

Cantireta a Bar-cel-ona (2ª part)

A veure... mos havíem quedat en què algunes persones anaven al lavabo, i altres feien saltirons (d'alegria) per dissimular la bufeta atapida... davant del Palau de la Música, ep, que no és cap lloc lleig...bé, mentida, sí, la paraula Bitllet Millet i "Poseu la mà a les butxaques d'altri / i que el dia vos sigui fàcil... etc". Ais, que me desmarxo. Aon era? Ah sí, que la Montse Bote i lo Ramon (mon-cat) alternaven la meva orella dreta per a dir-me que me buscaven (quina emoció, ser tan popular... hehehe). Després de 25 trucades i de desesperar lo Xavi (que pensava que jo, de poeta, en tenia tant com de salvadora de la pàtria la Gaietana d'Alba(da)) i fer-me morros (i jo, gairebé fotre-me'n), arribem a la conclusió de que:

1. saltironejar davant lo Millet queda bé, sempre que de fons soni alguna sardana.
2. trucar-se condueix a la sordesa, sobretot cap als altres, que te parlen i no t'enteres de ré.
3. tinir gana a Bar-cel-ona no surt a compte, perquè t'aixequen la camisa i et quedes amb l'estòmac mig buit... això sí, l'efecte estètic està més que assegurat.

Visto lo cual, mos en vam anar, alguns saltironejant (servidora) i altres ja corrent, cap a l'ATN, que és el nom moderno pel qual se coneix l'Ateneu, lloc on se reunixen les ments preclares per

escopir a la closca pelada dels cretins (Salvat-Papasseit dixit) del poble que va a peu (cantireta dixit).

Fi de la segona part.

Comentaris

  1. Pos SI!! txapel a la closca pelada dels cretíns i envejeta sana de no haver-hi estat ... mecatxis!! mis muertos!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. No, home, "los muertos" aquí no hi pintaien ré... En tot cas, naltres sí, que pensàiem en tu...!

      Elimina
  2. redimoni, quin blog més guapu!

    saps que a la penya bogarde t'enyoren?

    Ens veiem allí. Jo soc del nou govenr bogarder.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sinyora, se la saluda afectuosa i barçaloninament...hehehe

      I mos veiem a cal Bogarde, lloc apropiat per a tot català que se prècio ;)

      Elimina
  3. Veig que les excursions als lavabos era una de les fites del dia...
    No sé on redimonis devíeu dinar, que vau sortir amb la panxa i la butxaca buida...No hi ha GPS que porti a restaurants bons, bonics i baratos???
    Petons

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estan en castellà, les indicacions. Per tant, són botiflers ;D

      Elimina
  4. Ho estàs fent emocionant això, amb tants capítols...
    El resum és que va ser un dia molt complert i que jo el vaig gaudir moltíssim.

    ResponElimina
  5. Com diu el visitant del Brasil nosaltres també estem happys en aquest blog i durant la visita poètica, que no gastronòmica, a Barcelona.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A la propera porto carmanyola. Quin atracament més sofisticat, lo restaurant!

      Elimina
  6. Acabo de trobar aquest bloc i m'ha agradat molt, ens anem seguint!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Lluís, remena tot lo que vulguis. Ets a casa teva!

      I gràcies!

      Elimina
  7. Ja tinc ganes de llegir la tercera part per saber què vau fer després de dinar, hehe. Va ser una bona visita poètica i el dinar prou bo tot i que una mica car pel que ens van donar! Jo també estic happy i quan rellegeixo la crònica encara més de tan detallada i explicada amb la teva gràcia natural! Petonets, guapa :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'hagués agradat trobar un val per 100€ de compra a la Fnac, però no va poder ser :(

      Mos vam aconformar amb sengles (??) tallats a una cafeteria cèntrica, força silenciosa i acollidora, fins l'hora del Rufes.

      Abraçades.

      Elimina
  8. We are happy that you are happy.

    I've been to your blog. Looks interesting.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars